‘Ugly’, el videojoc de l’estudi Team Ugly dirigit per la rubinenca Rita Fortuny, de 29 anys, ha guanyat un dels premis GameBCN, un programa de suport a petits estudis del sector per tal que puguin tirar endavant els seus projectes. Un finançament de 3.000 euros, formació i sis mesos de cotreball al Parc de Recerca Creativa del Canòdrom de Barcelona són alguns dels avantatges que podrà tenir Team Ugly, format per la rubinenca Rita Fortuny i els barcelonins David Rodríguez, Gerard Singuerlin i Jaime Vicente.
– Satisfets per aquest premi?
– Sí, la llàstima és que amb la pandèmia no hem pogut fer ús de l’espai de cotreball, no sabem si ho podrem aprofitar més endavant. Els diners de moment els farem servir per pagar els músics i fins que no aconseguim més inversió seguirem treballant des de casa per fer una ‘vertical slyse’, el que vindria a ser una part del videojoc molt ben definida per aconseguir inversors per completar el projecte a canvi d’una part dels beneficis.
– Com és ‘Ugly’?
– És un joc de puzles, lògica i habilitat en dues dimensions. Un joc de plataformes, però amb una mecànica original i una narrativa profunda poc habitual en aquest tipus de jocs. Es tracta d’anar descobrint la història resolent puzles i té diversos finals alternatius. Es tracten temes desagradables, però amb una estètica cartoon.
– Sempre t’has dedicat als videojocs?
– No, jo treballava en projectes d’art i disseny gràfic i m’estic canviant de sector. Els videojocs em motiven més i he decidit que em dedicaré a això professionalment. De fet, començaré a fer un màster sobre producció i animació de videojocs. Ara el que vull és acabar ‘Ugly’, que és un repte difícil, treure alguna cosa i viure i ja seríem molt feliços.
– En què consisteix la teva feina a ‘Ugly’?
– Soc la cap del projecte, defineixo el pla de producció, què s’ha de fer en cada moment, organitzo les tasques, aconsegueixo el personal i ho organitzo tot. No faig el disseny gràfic, però sí que hi dono suport i el dirigeixo.
– La dels videojocs és una indústria molt masculina.
– És cert, hi ha poques dones a la indústria, però representen el 50% dels usuaris. Queda molta feina per fer, sobretot perquè aquest percentatge es visibilitzi en la indústria i hi hagi més programadores que es dediquin a fer videojocs. Tampoc ajuda que sovint la propaganda i les estratègies de màrqueting estiguin fetes per un perfil d’home molt concret i les dones no se sentin còmodes. A poc a poc, això s’està revertint, ara està de moda fer videojocs on la dona és protagonista i és molt nou, però queda encara molt per fer.