Ambulàncies i empatia
Els serveis d’emergència del SEM van ser requerits al carrer Torrijos, concretament es van desplaçar dues ambulàncies. Malauradament, carrers estrets plens de pals, impossible parar sense interferir al trànsit. Mentre estaven atenent el pacient a casa seva, venia l’autobús de Rubí, que va començar a tocar el clàxon insistentment, demanant de males maneres la retirada de les ambulàncies, cosa que el tècnic no va fer, perquè el primer era atendre el pacient.
El que em va sorprendre va ser que el conductor del bus va anotar la matrícula per fer una denúncia. Un fet que van confirmar els sanitaris de les ambulàncies, que molt sovint els hi posen denúncies per fer la seva feina. Trobo tan denigrant denunciar el servei d’emergències… Carrers estrets just perquè passin autobusos, a vegades fent girs que ocupen voreres i llavors ni un simple pas per aturar un cotxe, una ambulància.
Els veïns que tenim avis amb dificultats, per deixar-los a la porta casa, hem d’anar a correcuita per parar el cotxe, baixar-los, i si tenen mobilitat reduïda, quasi arrossegar-los a lloc.
Sé que l’autobús és un servei públic i té els seus horaris, però no hauríem de ser tots una mica més empàtics amb els altres, saber tenir més paciència i posar-nos en la pell dels altres?
Pilar. O.

Montserrat Bertral i el seu acomiadament improcedent
Avui volem parlar-vos de la nostra cantant Montserrat Bertral, i dic nostra perquè fa ja molts anys que a Rubí en gaudim les seves virtuts, a la Cantada Popular, en diversos concerts a La Sala, a la Biblioteca i altres espais de la ciutat, i com a solista en molts dels concerts del nostre Obrador Coral, però també, i això és important, com a professora de Cant de l’Escola de Música, on des de fa ja uns anys ha despertat un especial entusiasme i un interès creixent per la música entre el col·lectiu dels seus alumnes, que en poc temps han fet progressos notables, que, els que heu seguit els seus concerts heu pogut percebre i sorprendre-us-en.
Però això no hauria de representar cap sorpresa, ja que els més versats saben de la seva vàlua i el seu prestigi, fins i tot en els circuits internacionals.
I per què us volem parlar d’ella ara? Doncs perquè estem en trànsit de perdre-la per la nostra ciutat, ja que per motius probablement administratius que se’ns escapen, l’Ajuntament va decidir acomiadar-la en un procés judicial que finalment ha acabat donant la raó a la Montserrat Bertral i ara l’Ajuntament l’ha de readmetre o bé indemnitzar.
En el moment del seu comiat, el disgust del col·lectiu dels seus alumnes, una notable colla, va fer que la immensa majoria, també com a protesta, abandonés l’Escola. Es va manifestar aquest disgust a bastament, però no sembla que arribés gaire amunt. Ens sembla que no s’ha fet prou reflexió en aquest afer per part de les autoritats, i seria molt trist i negatiu que permetéssim aquesta pèrdua per Rubí.
Per tant, demanem que en aquest punt d’inflexió en què ara ens trobem, es faci aquesta reflexió i es valori molt acuradament la decisió que li pertoca a l’Ajuntament, i esperem de tot cor que sigui la de readmissió. Creiem a més que serà profitosa per tothom, perquè ja podreu comprovar que la quantitat de noves inscripcions a l’Escola serà prou notable.
La Cultura s’ha aprimat molt a tot arreu, probablement també a Rubí, i no ens podem permetre perdre ningú i menys si parlem d’una persona de la vàlua de la Bertral. No ens ho perdonarem ni ens ho perdonaran. Moltes gràcies.
Immaculada Capellas i 15 persones més