Una sanitat pública digna
Aprofitant que estem en eleccions des d’aquestes línies voldria sol·licitar als partits polítics locals un compromís veritable i seriós per una sanitat digna a la ciutat. Amb aquest tema no es pot jugar perquè el que es pot perdre és la vida i no és broma.
En aquest mitjà he llegit alguns casos de conciutadans que han explicat les seves vivències. Jo només faré un apunt. Setmana Santa. La meva dona, acabada d’operada, pateix un greu problema de ronyó. Des d’urgències del CAP Mútua de Terrassa, una ambulància la porta a un centre hospitalari. No sabien a on portar-la perquè tot estava col·lapsat. De l’Hospital de Terrassa ens diuen que a la Vall d’Hebron. Finalment, acabem al Parc Taulí, on després d’una petita intervenció d’urgència i gairebé un dia en un box, ens retornen a l’Hospital de Terrassa, on quedem de nou a un box. Un tamboret, que no una cadira, per a l’acompanyant si ets espavilat, si no, assegut a terra. I quan passes del 65, us dic que passa factura. Finalment un dia més després li assignen un llit, on ara espera veure a quin hospital finalment la poden operar. I aquí seguim.
Jo no reclamo tan sols un hospital de referència o urgències les 24 h o un bus directe a l’Hospital. Jo demanaria un pacte local i també comarcal de tots els municipis per exigir a la Generalitat més inversió en Sanitat, més recursos, més metges, més efectivitat. Una sanitat pública digna en definitiva.
A. Casas

El voto
“No estoy de acuerdo con lo que dices, pero defenderé con mi vida tu derecho a expresarlo”.
Qué lejos están esas palabras de Voltaire. Eso suena a música celestial, hoy día. Nada que ver con el guirigay que hay formado con motivo de las elecciones generales. Aunque, claro está, teniendo en cuenta lo que se juegan (y nos jugamos), gobernar España los próximos cuatro años, según cómo se mire, es normal. Creo que el estado del bienestar no pasa por sus mejores momentos, incluso reconociendo actuaciones recientes que, en mi opinión, eran necesarias. Se me ocurren unas cuantas cuestiones que, el estado del bienestar, debe priorizar en beneficio de la población. Más y mejores aportaciones del estado a las personas, sobre todo, mayores. Educación pública de calidad (fuera barracones). Pensiones dignas que, como mínimo, sirvan para llegar a final de mes. También creo que la automatización que se está imponiendo en los distintos ámbitos de la producción y las nuevas tecnologías va muy bien en muchos sentidos, pero también elimina muchos puestos de trabajo.
Visca Rubí! Visca Catalunya! ¡Viva España!
Jesús García

No, senyors! Una mica de civisme si us plau
Amb ni més ni menys que tres convocatòries electorals a la vista -la d’aquest diumenge, i les dues del maig- els partits polítics s’aboquen aquests dies en fer arribar de totes les maneres possibles i imaginables la seva propaganda electoral a la ciutadania.

Parlo de cartes amb propaganda electoral -no vull ni pensar la de paper gastat innecessàriament que va directament a la brossa i la d’arbres que s’han hagut de tallar-, d’anuncis i debats a la tele, a la ràdio o a premsa, de propaganda per la via pública als plafons i a tanques publicitàries, a les xarxes socials, etc.

Estan en el seu dret, però cal que aquests partits, especialment els locals, siguin respectuosos sempre amb la ciutat i la via pública i en els darrers dies he pogut comprovar que no sempre ha estat així, fet que m’ha molestat prou, ja que se suposa que són els que volen millorar aquesta ciutat que és la de tots.
Em refereixo a penjar cartells fora de lloc, per exemple a la façana d’un edifici privat, concretament casa meva, un lloc que, tot i estar relativament al centre, no és cap lloc per anunciar-se. Com tampoc ho és entre dos arbres. Ni em sembla correcte passejar l’endemà de Sant Jordi entre restes de centenars de globus vermells, taronges i grocs, que els partits havien repartit als infants el dia d’abans i que, un cop punxats, embrutien el terra de la ciutat.

Sé que no és just posar tothom al mateix sac, però excepte un parell d’opcions polítiques de caire municipal, la resta, com a mínim en l’àmbit local, cal que apliquin més seny i més civisme. Hi ha opcions tan efectives o més per fer-nos arribar el que vulguin. Gràcies per endavant.
M. Carme Martínez