L’Ajuntament de Rubí està negociant un conveni amb Caixabank per tal que l’entitat financera cedeixi 10 habitatges que es destinarien a lloguer social. Es tracta d’unes propietats que són de Building center, la immobiliària de Caixabank.

Així ho van explicar els responsables municipals en la Mesa pel dret a l’habitatge, que es va reunir la setmana passada. En aquesta reunió, la regidora de Serveis a les Persones, Marta García, també va explicar que el pressupost del 2018 contempla 1,5 milions d’euros en polítiques d’habitatge, entre els quals una part anirien destinats a adquirir 5 immobles, exercint el dret a tanteig i retracta previst per la llei catalana aprovada el 2015.

El consistori exercirà aquest dret sobre els habitatges que no siguin d’un particular, tinguin una superfície útil de més de 70 m2, que no estiguin ocupats i que no necessitin rehabilitació. Alguns d’aquests nous 5 immobles servirien per resoldre situacions puntuals d’emergència.

D’altra banda, l’Ajuntament també té la intenció d’obtenir la cessió de 10 habitatges de propietaris privats per a ser llogats en règim de lloguer social. Per tal d’estimular la cessió dels pisos, s’oferiran diversos incentius als propietaris, com ara el pagament mensual de la renda de lloguer acordada, una subvenció d’un màxim de 12.000 euros per condicionar l’habitatge, que posteriorment es descomptaran de la renda mensual, o la garantia que els immobles es retornaran en condicions d’habitabilitat quan finalitzi el contracte. A canvi, les cessions hauran de ser per un període d’entre 3 i 5 anys i la renda mensual serà d’entre un 15% i un 20% inferior al preu del mercat.

Tot plegat té com a objectiu que l’Ajuntament ofereixi 25 habitatges més per al lloguer social. Actualment, el consistori ofereix 210 habitatges de lloguer social o emergència. Es tracta de 149 habitatges municipals en règim de lloguer i 56 habitatges amb contracte de la borsa de lloguer. A més, hi ha 5 habitatges del mercat privat signats sota el programa 60/40 de la Generalitat. Si el consistori aconsegueix ampliar en 25 aquest parc d’habitatges, això suposaria que l’Ajuntament disposaria de 235 immobles destinats al lloguer social o l’emergència.

“Fins ara hem dut a terme una atenció molt assistencial amb força èxit, ningú s’ha quedat al carrer”, afirma Marta García, que afegeix que a partir d’ara, la política en habitatge “prioritzarà el treball proactiu davant la feina assistencial per tal d’ampliar el parc de lloguer social”.

Pobresa energètica
Pel que fa a la pobresa energètica, englobada dins el projecte municipal ‘Energia per tothom’, en el darrer any, 32 famílies es van beneficiar d’ajuts en els subministraments bàsics, 10 més que l’any passat. Es tracta de famílies, derivades a través dels Serveis Socials de l’Ajuntament, que van rebre un bo social.

El projecte ‘Energia per tothom’ inclou, a més del bo social, sessions formatives i optimització de contractes per tal de rebaixar la factura de la llum. Unes accions que van suposar un estalvi de 258 euros a l’any per a gairebé un centenar de famílies.

En total, al 2017 es van invertir 5.770 euros, mentre que al 2016 la xifra va ser de 4.351 euros. Les dades estan molt allunyades de la despesa durant els primers anys que es van començar a donar ajuts. Per exemple, el 2013 es van invertir 28.039 euros en el programa ‘Energia per tothom’. El motiu d’aquest decalatge és que les famílies que arribaven al programa en aquella època estaven una situació molt pitjor i necessitaven una inversió molt elevada, un fet que t ja no es produeix.