El Rubí no podia fallar en el partit contra l’Ascó a Can Rosés, no hi havia marge d’error, era un partit a vida o mort. En cas de derrota pels rubinencs, -cinquens amb 4 punts menys que l’Ascó, quart- hauria significat el punt i final a una gran temporada perquè el Rubí s’hauria trobat a 7 punts de la zona de promoció amb només 9 en joc. En canvi, una victòria havia de deixar la zona de promoció a només un punt. I així va ser.
La grada lluïa com havia de lluir, plena, amb banderes, globus i un ambient festiu com be mereixia el pardidàs de futbol.
Els jugadors del Rubí, fent gala del companyerisme i del bon grup humà que són, van saltar al terreny de joc amb una samarreta on es podia llegir ‘Ánimo Collado’, dedicada al davanter Jonathan Collado, que va patir una lesió que l’impedirà acabar la temporada. Els companys li van desitjar que es recuperés el més aviat possible.
Després d’aquest homenatge va seguir un altre encara més trist i es va guardar un minut de silenci en honor a l’exentrenador del FC Barcelona Tito Vilanova, i també de Josep, fill de la delegada de la FCF a les terres de l’Ebre, Laura Saura.
Els primers minuts van ser de tanteig entre els dos equips sense un clar dominador i amb dos conjunts que es tenien molt de respecte. Al minut 13, una rematada d’Ernest per sobre de la porteria visitant va donar el primer avís. La defensa va tornar a ser la què havia estat tota la temporada i va neutralitzar cadascuna de les arribades visitants. Al minut 29, una jugada de Matamala va acabar amb un córner que va rematar de cap Kiki al pal i que el canoner rubinenc Ernest va aprofitar per fer el 19è gol de la temporada, presentant la seva candidatura al pitxitxi de la categoria.
Amb el gol, els visitants van quedar tocats i tot eren imprecisions, mentre el Rubí tocava i tocava per ampliar el marcador. Just quan el partit estava a punt d’arribar al descans amb l’1-0, en un xut del Rubí, un jugador visitant va tocar la pilota lleugerament i va canviar-ne la trajectòria, sorprenent el porter i establint el 2-0.
A la represa, el Rubí, que es trobava molt còmode, va cedit una mica la possessió de la pilota al rival per agafar aire aprofitant la comoditat en que se sentia la defensa. Els visitants, en canvi no aprofitaven el domini de l’esfèrica i de nou el Rubí, a la recta final del matx, va tornar a prémer l’accelerador mentre el visitants ho intentaven amb més cor que cap fins al punt de desesperar-se tant que a falta d’un minut per a la fi del partit Denis Coch era expulsat per agredir Hector, juntament amb dos membres de la banqueta visitant per protestar.
Quan el partit ja era al temps de descompte, el Rubí va aprofitar una pèrdua de pilota en ple atac visitant i Zambudio, que feia poc que havia entrat al terreny de joc, va driblar el porter per marcar gairebé sense angle el definitiu 3-0.
Al tancament d’aquesta edició, el Rubí havia de rebre la Montanyesa a Can Rosés, el dijous, en un partit de vital importància per les aspiracions de la Unió Esportiva.