Orland Pons, de 66 anys, va conquerir el 17 de gener el cim de l’Aconcagua, la muntanya més alta del món després dels cims de l’Àsia, situada a l’Amèrica del Sud.

No és el primer cop que aquest rubinenc aventurer agafa la motxilla i s’encamina cap a alts cims. Ja ha pujat altres muntanyes dels Pirineus i els Alps, i també ha estat a l’Himalàia i a l’iran, però mai fins ara havia pujat una muntanya tan alta. “Era un repte que tenia i després de jubilar-me m’hi vaig llençar perquè les meves condicions físiques encara són bones”, explica l’alpinista rubinenc.

L’Aconcagua té una alçada de 6.925 metres i quan Orland Pons va arribar als darrers metres va adonar-se’n que “el cervell no acabava de funcionar bé”. La falta d’oxigen i l’esgotament físic per l’esforç es van deixar sentir un cop va arribar a dalt del cim, però no va tenir problemes per continuar amb el descens. Aquell dia, Orland Pons i 8 companys més d’expedició van fer els 1.000 metres d’altitud que els separaven del camp 3 fins al cim, i posteriorment van baixar per una altra banda a l’altre camp 3 del cim.

Les baixes temperatures, d’entre 15 i 20 graus sota zero no van ser un impediment perquè l’expedició pogués coronar els gairebé 7.000 metres: “Vam tenir sort perquè no feia molt de fred, allà dalt el fred és molt sec, i sobretot perquè no ens va fer molt vent”.

Després de coronar el cim més alt d’Amèrica, Pons seguirà fent cims i caminant per les muntanyes. Els seus propers reptes són anar a la Patagònia i tornar al massís de l’Himàlaia: “És un lloc fabulós i preciós”.