Mireia Carrasco és infermera de l’hospital de dia de l’Institut Oncològic de Catalunya, a Bellvitge, i durant aquests dies durs està veient com moltes persones no respecten el confinament o utilitzen material sanitari que hauria d’estar als centres hospitalaris. Vol llençar un missatge perquè la gent prengui consciència que la situació és molt greu, el sistema sanitari està saturat i arribarà un moment que potser s’haurà de prioritzar a qui es donen cures intensives i a qui no.
– Com estàs vivint aquests moments?
– Estan sent molt durs, jo treballo a l’hospital de dia dels malalts oncològics i tenim molts pacients ingressats positius. És molt dur, sobretot perquè no poden tenir acompanyament. Potser quan estàs sa i t’aïlles és més fàcil, però si a aquesta malaltia li sumes que tens un càncer és molt difícil. Estem intentant tirar iniciatives endavant perquè els pacients no se sentin sols i tinguin contacte amb les famílies.
– La gent està conscienciada del que pot arribar a provocar aquesta epidèmia?
– La gent no està gens conscienciada del que està passant. Sempre pensem que a nosaltres no ens passarà i si no toca en primera persona no som gens conscients. Fins que no ens plantegem que els nostres pares o germans o fills poden acabar en una caixa de pi, no ens n’adonarem, és trist però realment és així. Jo sento una impotència molt gran, perquè la gent no és conscient del que està passant. Jo cada dia vaig fins a la feina i a l’autopista veig famílies amb nens al cotxe o parelles d’avis. On van? A treballar segur que no. L’únic que s’està demanant a la gent és que es quedi a casa, només això. Jo he d’anar a treballar i visc amb angoixa la responsabilitat de cuidar als pacients i d’arribar a casa i no contagiar la meva família.
– Teniu material de protecció a l’hospital?
– Afortunadament sí, tot i que sabem que hauríem d’anar amb mascaretes de filtre per protegir-nos nosaltres, ens diuen que anem només amb la quirúrgica. Així protegim el pacient si estem infectades, però no ens protegeix del contagi. És un risc per nosaltres, sobretot perquè quan sortim tornem a casa amb les nostres famílies. En realitat, hi ha molta desinformació amb tot això de les mascaretes. Els mitjans de comunicació, sobretot les televisions, diuen que per sortir al carrer cal utilitzar guants i mascareta, això no és cert. Tant el Ministeri de Sanitat com l’Organització Mundial de la Salut ho diuen ben clar: necessites mascareta i guants si estàs en contacte amb un infectat i els guants només quan compres fruita i verdura, un fet que ja hauríem de fer habitualment. No es pot malgastar el material sanitari, perquè aquest és imprescindible per als sanitaris, per fer la nostra feina.
– I què pot fer la gent per evitar el contagi?
– No serveix de res utilitzar guants si ho estàs tocant tot i després et rasques l’ull, perquè els guants ja estan contaminats. El que serveix és rentar-te les mans moltes vegades i deixar una distància de seguretat. Quan anem a comprar, portar els diners justos perquè no ens tornin canvi o pagar amb targeta i desinfectar-la després. Deixar les claus a una zona bruta de la casa i no tornar-les a tocar fins que no tornem a sortir. I, si volen sentir-se més segurs, poden usar una mascareta de tela, com les que està repartint l’empresa Robin Hat de Rubí, que a més es pot rentar, però les mascaretes quirúrgiques han de ser pels professionals.
– Tens por del que pugui passar?
– El que tinc és impotència, hi ha professionals sanitaris que estan morint. Jo, et dic la veritat, no tinc por perquè és la meva feina, és totalment vocacional, però si em moro salvant a la gent, almenys que serveixi per alguna cosa. El que no vull és morir mentre la resta de la gent continua sortint al carrer a passar-s’ho bé. Que tothom es quedi a casa.