Les fortes ventades del desembre de l’any passat, que van fer caure centenars d’arbres a Rubí, han aportat un descobriment en forma de patrimoni arquitectònic a la ciutat. S’ha descobert una antiga font, que data del 1922, al torrent de Can Matarí, a la urbanització de Castellnou. Es tracta d’un patrimoni que no està documentat i que és absolutament desconegut per als rubinencs.

La descoberta es va fer després que una empresa, per encàrrec del consistori, desbrossés la zona i retirés els arbres caiguts. Setmanes després de la neteja, una veïna, passejant de la zona, va descobrir una gran font, d’aspecte modernista, i va informar de la troballa un dels membres de Rubí d’Arrel, entitat que treballa per conservar el territori i el patrimoni cultural de Rubí. “El fet que estigués colgada, és a dir, coberta de terra, és segurament el motiu pel qual es deu haver conservat en força bon estat durant tots aquests anys”, explica l’ambientòleg Jordi Simó, membre de l’entitat.

La sorpresa va arribar quan els membres de Rubí d’Arrel van intentar esbrinar l’origen de la font parlant amb gent gran de la zona, boscaters i caçadors i es van trobar que ningú recorda l’existència d’aquesta font. “Ningú ens n’ha parlat, no està senyalitzada enlloc, per tant havia de ser privada, d’ús particular i no dels rubinencs”, explica Marga Ortiz, presidenta de Rubí d’Arrel, qui fa uns anys va fer un recull de totes les fonts del nostre terme municipal. També l’Ajuntament admet desconèixer l’existència d’aquesta font, malgrat que es troba en terreny municipal des dels anys 50.

Donat que la font no sembla que fos d’ús públic, el més probable és que estigués vinculada a la masia més propera i aquesta és Can Matarí. Això ens remunta fins a finals del segle XIX, quan la finca -actualment Castellnou- va ser comprada per Louis Moritz, que feia servir el mas com a casa d’estiueig.

Moritz pertanyia a una família aburgesada alemanya que es va traslladar a viure a Barcelona a mitjans del segle XIX, on va fundar un negoci cerveser. Quan Louis Moritz morí, el 1920, els hereus del negoci, dels terrenys i també de la fortuna del patriarca van fer construir, dins la finca i al costat de la masia de Can Matarí, la casa modernista que encara s’hi troba actualment, coneguda com a Can Moritz, l’arquitecte de la qual és una autèntica incògnita.

Una història desconeguda
De la font i dels usos de la casa no se’n sap ben bé res, ja que els hereus de la família no han volgut fer declaracions ni a Diari de Rubí ni tampoc a l’entitat Rubí d’Arrel. Per aquella època, Can Matarí i Can Moritz quedaven molt allunyats del nucli de població de Rubí i, per tant, molt poca gent havia trepitjat aquests terrenys. L’únic que se sap és que la casa data del 1922, igual que la construcció de la font, un fet que du a pensar que tant la font com la casa van ser construïdes pels fills de Louis Mortiz, que n’eren els propietaris.

De fet, la font presenta una estètica modernista, pràcticament de luxe, tenint en compte que la construcció es va fer a començaments dels anys 20. Per lògica, la font havia de ser usada pels primers hereus de Moritz com a font d’esbarjo a través d’un camí que s’intueix, però que està pràcticament desaparegut i és molt probable que algunes de les famílies acomodades de la classe alta de Barcelona de l’època hi fessin visites, donada la destacada importància del cercle familiar dels Moritz entre l’alta societat barcelonina.

Els destins de la casa i la font es van separar -i potser va ser en aquest moment quan quedà abandonada- quan els Moritz van decidir vendre tota la finca al voltant dels anys 50 a Construccions Junyent, qui en va fer una reparcel·lació, la va urbanitzar i va rebatejar la zona com a Castellnou. Va ser aleshores quan Can Matarí i Can Moritz van quedar dins la mateixa parcel·la -de 27.300 m2-, que va ser venuda a una família adinerada de Sabadell que es dedicava al sector tèxtil. La font va quedar fora de la parcel·la, ja que els terrenys on està situada, just sobre el torrent, van ser declarats municipals.

Actualment, Can Moritz és una masia catalogada com a Patrimoni Arqueològic de Rubí i l’actual propietària afirma que desconeixia totalment l’existència de la font.