Ànnia García Moreno. Portaveu d’En Comú Podem.

Es fa difícil, cada 8 de març, cercar allò important a reivindicar en aquesta jornada; dir alguna cosa que ja hem dit a diari entre un març i el següent, donar-li importància. Repetir arguments. I llavors, com si fos obra d’una magnífica guionista, se’ns filtren uns àudios d’homes parlant amb homes sobre dones; atribuint-nos valor moral en funció de la nostra imatge. I tot és torna molt més fàcil, perquè l’anècdota explica tant concreta i universalment el problema que tornen les forces per alçar la veu, un dia més.

Aquest 8M, el primer després d’una pandèmia que ha arrasat les nostres vides, hi ha certs elements que, amb més urgència que altres, han de ser abordats des de la nostra societat: les diferents vulnerabilitats que travessen les dones; la reestructuració del paper de les cures en allò social i econòmic; i la mirada feminista en la política pública.

Començo pel final: des del govern de la ciutat hem començat aquest any a elaborar els pressupostos amb perspectiva de gènere. És un pas molt important en la gestió d’allò públic, que se suma a moltes propostes de cert recorregut, com ara l’urbanisme amb perspectiva de gènere. El repte és interminable, i les administracions necessitem eines i coneixement concret per poder prendre decisions que avaluïn i guiïn les accions. Per esmentar un repte imminent, hem d’aplicar la perspectiva de gènere en el disseny de l’habitatge públic. Un habitatge sovint de mides reduïdes, que ha de suplir la manca d’espais amb una acurada adequació dels espais als seus usos. I aquí les dones, que passen més temps a casa i són responsables de la majoria de tasques que hi succeeixen, han de ser el subjecte principal.

Un debat més concret és el de les feines de cura. Tasques no remunerades en l’àmbit privat, i mal remunerades i precàries en l’àmbit laboral. Revertir aquesta situació, valoritzar econòmicament tot aquest treball, no és només una reivindicació feminista. És també una bona decisió econòmica, perquè amplia un sector econòmic imprescindible i a l’alça . El nou conveni, que inclou millores salarials, en els serveis d’atenció domiciliària, és un pas important per a la dignificació de les cures. El repte és donar estructura i visibilitat a tota l’economia submergida i no reconeguda que persisteix.

Per últim, hem d’abordar de forma seriosa les múltiples vulnerabilitats que travessen les dones; i el racisme i la xenofòbia són elements clau. Perquè la conseqüència més greu de la desigualtat de gènere segueix sent el risc de pobresa i exclusió. I quan sumem l’element de la racialitat, la vulnerabilitat es multiplica. Aquest debat ha arribat als espais feministes del nostre país més tard que a d’altres; en tot cas és imprescindible la veu de les dones racialitzades explicant-se a sí mateixes per no convertir la defensa dels seus drets en paternalisme.

I en paral·lel, mentre les dones treballem des d’allà on estem per ser tingudes en compte i fer que el món s’adapti a les nostres realitats, homes, si us plau, deixeu d’avaluar-nos des de la frivolitat. Som subjectes de dret, com vosaltres, i la nostra imatge no pot ser motiu constant d’avaluació per part del vostre privilegi.