Joan Puntí. Esquerra Rubí
Aquestes darreres setmanes hem pogut sentir com les famílies que porten les seves filles i fills als Instituts JV Foix i Duc de Montblanc es queixaven, entre altres coses, dels greus dèficits del transport públic a la nostra ciutat. Es queixaven amb raó de les llargues esperes i de la sobreocupació dels autobusos, fins al punt que en alguna ocasió el mateix conductor havia d’aturar-se a empènyer els i les alumnes per fer més lloc. Atenció: no parlem del metro de Tòquio, parlem del bus de Rubí.
Allò que pot semblar més sorprenent és que ni el JV Foix ni el Duc de Montblanc són instituts nous, no són un problema de transport públic sobrevingut. El Duc de Montblanc, per exemple, és el resultat de les lluites veïnals de principis dels anys setanta, és a dir, fa més de 50 anys. El que tenim en aquest cas, com en tants d’altres a la ciutat, és el resultat del desinterès i la manca de planificació d’un govern que fa aigües per tot arreu i que mostra un desinterès preocupant per l’educació.
En el cas de l’Institut JV Foix, a més a més, s’hi afegeix un descontrol i un caos viari que posa en perill la seguretat de l’alumnat. A la manca de transport públic s’hi afegeix l’incivisme de persones que aparquen a voreres i passos de vianants i camions que passen contínuament per davant de l’institut per anar als abocadors -fins a dos per minut en ambdues direccions. Tot això amb una preocupant absència de la policia local -que sí que veiem, en canvi, a escoles privades del centre. Rubí, ciutat amiga de la infància. Rubí, la ciutat amb transport públic gratuït que prometia Ana Maria Martínez l’any 2018 i que no ha arribat a sortir mai del calaix de la demagògia.
Un altre dels grans compromisos fallits del govern socialista amb l’educació (des de fa tres anys acompanyat dòcilment per En Comú Podem), és la internalització de les dues llars d’infants de Rubí en mans privades. Tot i haver aprovat al Ple l’elaboració d’un informe previ per recuperar la gestió d’aquestes dues llars d’infants, el Govern de Rubí tornarà a licitar-ne properament la gestió per abandonar les treballadores dos anys més, com a mínim, a empreses multiservei i a un conveni de misèria. Ni informe, ni internalització, ni res.
Mentre altres ciutats fan una aposta ferma per l’educació, per la pacificació dels accessos escolars i el transport públic, els 13 regidors del govern de PSC i En Comú Podem circulen a la deriva per un túnel de llum que ja no enlluerna ningú. Queden menys de sis-cents dies de condemna. Tinguem memòria.