Jordi Vilalta. Historiador
Aquest desaparegut molí fariner (amb masia annexa) que aprofitava, igual que altres de Rubí, les aigües de la riera, es situava entre aquest curs d’aigua i el camí de can Jardí, al lloc on ara es troba el Centre de Jardineria La Noguera, que ha pres el seu nom.
Aquest molí, durant l’edat mitjana, era una possessió del monestir de Sant Cugat del Vallès, que en rebia censos en espècies, i pertanyia al terme parroquial de Santa Maria de Campanyà. El trobem documentat des del segle XIII, concretament del 1234, quan Guillem de Noguera va perdre, davant el monestir els drets de moltura del molí. Una mica més tard, el 1252, Gilabert de Noguera va reclamar el molí i els seus béns a l’abat santcugatenc. Posteriorment, a finals del mateix segle, segons Miquel Rufé, Arnau de Turricella, que vivia al terme de la parròquia de Sant Pere de Rubí, tenia cura del molí i hi va establir el santcugatenc Jaume Noguera, per, posteriorment, el 1337, fer-ho a Guillem Sabater i la seva esposa Ròmia. En aquells temps es deia, per tant, molí de Turricella. Ja al segle XV, concretament el 1409, trobem com a propietària Agnès Alberich, que va arrendar el conjunt a Pere Dalmau. El 1609, justament dos-cents anys després, el mas i el molí foren adquirits per la senyora Llebra, de la Torre de la Llebre, i el 1694 passarien a ser possessió d’Agraïda Trullàs (com ens explica Lluís Garcia al seu treball sobre masies desaparegudes de Rubí publicat al Butlletí núm. 78 del CER i del GCMR). Al molí solien arribar camperols procedents de poblacions veïnes per tal de poder moldre els cereals collits als seus camps.
També disposava d’una bassa alimentada per un rec que venia de la zona de ca n’Alzamora i que regava els horts de la masia i els de la Torre de la Llebre, al qual, com hem vist, hi pertanyia des de principis del segle XVII.
El 1856 el mas i el molí van deixar definitivament de formar part del terme de Sant Cugat per passar al de Rubí, en virtut de la Reial Ordre de 24 d’octubre de 1855, que afectà diverses possessions. Va ser aleshores quan va deixar de funcionar el molí.
El 1962 el conjunt fou molt malmès per la rierada, que va provocar la destrucció del rec i de la bassa.
Finalment, al voltant del 1980 el molí va desaparèixer del tot