L’Associació de Solidaritat i Ajuda Veïnal (ASAV) es va gestar en el si de l’Associació de Veïns de Les Torres-Rubí 2000 a finals de la dècada dels 80 quan la crisi del moment va deixar molta gent sense feina. El veïnat es va començar a ajudar de maneres diverses, des de passar-se ofertes de feina a compartir carmanyola. Aquesta xarxa veïnal amb el temps es va anar estructurant i va anar creixent fins que l’any 2012 es va dotar d’entitat pròpia. ASAV compleix aquest 2022 deu anys de vida i els seus objectius inicials són més vigents que mai. Cristina Almirall, directora de l’entitat, ens explica com està la situació en aquests moments.
Cristina Carrasco
Quants usuaris atén l’entitat actualment?
La pandèmia va ser un cop molt dur per a tothom i moltes persones i famílies van trobar que, de sobte, la seva vida s’havia desestructurat i no sabien com cobrir les seves necessitats més bàsiques. Dels 2019 al 2021 atendre un 50% més de persones que abans del coronavirus, és a dir, 10.000 primeres visites de gent que trucava a la porta d’ASAV demanant ajut per necessitats molt variades, des de feina fins a aliments, assessorament jurídic, ajuda d’habitatge, de roba o de mobiliari. I la situació empitjora i creix el nombre de visites. Del 2021 al 2022, hem atès 15.000 primeres visites, 15.000 persones o famílies amb les necessitats bàsiques per cobrir. Principalment són persones i famílies rubinenques. Més del 54% és gent de Rubí. La resta són principalment llatinoamericans i també del nord de l’Àfrica, com subsaharians. En els darrers temps, també arriben a la ciutat persones de l’Àsia, de països en guerra, que busquen refugi. També hem atès una dotzena de persones d’Ucraïna, dones amb fills que han fugit de la guerra. Arriben sense res, sense conèixer ningú i sense parlar l’idioma.
Com és aquesta primera acollida en aquests casos?
La recepció és molt important, s’han de sentir acompanyats, que no estan sols. Els ensenyem la ciutat, on poden trobar tot. Tenim personal molt solidari que han acollit aquestes persones i nosaltres treballem per cobrir-los necessitats bàsiques i que puguin tirar endavant la seva vida aquí. T’enfrontes al repte de l’idioma, tenim traductors voluntaris, però el cert és que en casos d’extrema necessitat, els éssers humans ens arribem a entendre sense l’idioma.
15.000 persones és una xifra molt elevada i no sembla que tingui sostre.
Estem molt preocupats perquè la realitat és molt dura. L’escassetat d’aliments, l’increment de preus dels mateixos aliments, del gas, de la llum… Cada vegada hi ha més persones que tot i tenir ingressos de 1.000 o 1.200 euros mensuals tenen més dificultats per arribar a finals de mes i un cop pagat habitatge i subministraments tenen molt poc per sobreviure. El nombre de persones en risc de pobresa a la ciutat creix dia a dia.
Com fa front una entitat local com ASAV a aquest volum de població amb necessitats tan diverses?
Som una entitat de proximitat i estem molt arrelats a la ciutat. Això és fonamental, com també ho és el fet que la comunitat de Rubí està molt implicada. A banda de les quatre persones que hi treballem, comptem amb una xarxa de voluntaris d’entre 60 i 80 persones, alguns professionalitzats. També tenim l’ajut imprescindible de grans empreses que ens donen suport en diferents àmbits com la reincorporació d’alguns dels nostres usuaris al món laboral. Un 65% dels nostres usuaris acaba tenint feines de més d’un any amb contracte indefinit. Hem de lluitar contra la precarietat. És una lluita dura, difícil, però ho estem aconseguint. També comptem amb molts ciutadans anònims que ens ajuden i donen aliments, productes d’higiene, roba….
Hi ha escassetat d’aliments. El cap de setmana del 25 i 26 serà el Gran Recapte, com el preveieu?
El Banc d’Aliments europeu ja fa dos anys que va avisant que acabarà la distribució aviat perquè no tenen subministraments i a més cada vegada reben menys donacions. La pujada dels preus dels aliments no està ajudant… Ara vindrà el Gran Recapte, però som conscients que el recollit no serà com abans de la pandèmia perquè la majoria de la gent té dificultats per arribar a finals de mes.
Calen noves fórmules?
En això estem. En el recapte, hi haurà voluntaris presencials a les cadenes de supermercats, però també es podran fer donacions monetàries del 25 de novembre al 6 de desembre a la línia de caixa dels establiments i al web www.granrecapte.com. A més, en la línia d’arrelament a la ciutat, estem treballant en una mena de bo que els compradors podran adquirir a un preu de 13 € en botigues de proximitat. Aquests diners la botiga ens els farà arribar en forma d’aliments o productes d’higiene, per exemple, d’aquest establiment. Ja tenim unes deu botigues de barri o serveis de proximitat amb les quals tenim una molt bona col·laboració per tirar endavant aquest bo. Aquesta iniciativa la podrem mantenir en el temps, mentre que el Gran Recapte són dos dies puntuals. A més ens permetrà anar cobrint necessitats puntuals d’allò que un moment donat es necessita: bolquers, tomàquet, llet…
Es preveu un hivern dur energèticament parlant…
És una altra problemàtica dura, la de la pobresa energètica. Ara comencem tallers formatius amb Rubí Brilla per assessorar els nostres usuaris sobre opcions més assequibles i com poden reduir despeses. Fa mesos que treballem per detectar casos greus i aconseguir el certificat d’exclusió perquè no els tallin gas i llum. També tornarem a fer campanyes del fred amb recollida de mantes o sacs de dormir i també de radiadors amb grans empreses com Leroy Merlin. Tenim una xarxa privada molt important al voltant de la pobresa energètica.
El treball en xarxa és la clau?
Nosaltres necessitem que a la ciutat hi hagi quatre pilars fonamentals: el públic, el privat, la resta d’organitzacions socials i la ciutadania. No podem tancar portes a una família que vingui a demanar ajut a l’entitat per manca de recursos i no tots estan implicats al 100%. Si no estem tots quatre a l’alçada, vindran temps difícils. Estem aconseguint que els usuaris surtin de la situació crítica en la qual estan, però són 15.000 atencions l’any. Tenim molt bona col·laboració amb moltes empreses del territori i una relació excel·lent amb Frater Nadal i Cáritas, amb les quals treballem plegades en la Taula d’entitats socials i en les emergències del dia a dia.
Creus que hi ha poca implicació del sector públic?
Amb l’administració local, tenim molts espais de col·laboració, el Rubí Brilla, amb Rubí Forma per formació, caldria avançar en un parc d’habitatge públic ampli, sabem que és complicat… Això sí, ens agradaria que hi hagués més espais de col·laboració econòmica i social. No serveix només dir que sí que és molt important, cal dotar amb recursos. Si tu mires els pressupostos hi ha pràcticament la mateixa dotació social o menys que el 2020 i la situació està empitjorament. Més enllà, el sector públic també està apostant per les targetes moneder per “dignificar” la pobresa, molt bé, la pregunta es cobriran realment les necessitats o haurem d’anar corrents a demanar a l’empresa de torn que ens ajudi? Estem preocupats perquè aquests pilars no acaben de funcionar i s’han de prendre decisions i molt dràstiques.
Un altre dels nous programes que teniu és per lluitar contra la pobresa infantil. Què oferiu?
Tenim l’Aula d’infants i projecte educatiu i informàtic. Aquí ens trobem amb moltes dificultats en el tema del material escolar. Molts infants no disposen d’ordinadors o tauletes per seguir les classes a escoles i instituts. Les administracions sovint tiren pilotes fora… Nosaltres gràcies a grans empreses que col·laboren amb nosaltres cada any aconseguim un centenar d’ordinadors perquè aquests nens puguin seguir les classes. També tenim el rober solidari, on part és per roba i calçat infantil, que és molt difícil de trobar. Igualment, un programa contra l’absentisme escolar, perquè hi ha molts joves que ho deixen als 15 anys. Després també fem una mena de voluntariat amb empreses, que són com ‘experiències de vida’, com, per exemple, la visita a un centre d’apicultura. Són coses que fan que ells se sentin integrats, no diferents, que vegin que allò que somien és possible. Ah, i Pare Noel i Reis, els somriures infantils no tenen preu.
I el programa de suport psicològic?
És fonamental. Darrerament, està molt orientat cap a la violència de gènere, tractem tota la família. Persones o famílies bloquejades que han de tirar endavant. A més, des de la pandèmia van fer esclatar els casos d’assetjament escolar o ‘bullying’. Comptem amb el servei una empresa a Barcelona d’atenció jurídica i social i a Rubí també una persona molt especialitzada en temes d’adolescències.
Què has après durant tots aquests anys al capdavant d’ASAV?
El millor vi és el que mQue la realitat és molt dura, però som molt bon equip i ens portem molt bé entre nosaltres. Sempre confiem que podem ajudar a qui entra per la porta. No oblido mai la pandèmia, si no haguéssim estat un equip treballant 24 h amb el telèfon encès durant dos anys, moltes persones no haurien tirat endavant. Aquesta experiència ens ha ajudat a fer replantejaments de vida i ens ha fet més forts per continuar lluitant.