Dones trencant estigmes

Encara hi ha professions masculinitzades, on les dones topen amb més dificultats

L’àmbit laboral és un dels espais on encara existeix més desigualtat entre els homes i les dones. Les dones tenen menys oportunitats laborals, cobren menys i moltes han de sacrificar la carrera professional per tenir cura dels fills o de la gent gran. Per molt que la societat hagi pogut evolucionar durant els darrers anys, la realitat és tossuda i les dades ho corroboren. A Catalunya, un 35% de les dones fan activitat de cura de persones, per un 22,5% dels homes; i el 80% de les dones fa activitats domèstiques davant el 49% dels homes.

Aquesta desigualtat bàsica passa factura a les dones a la feina i encara posa més difícils les coses per aquelles que es volen dedicar a àmbits que tradicionalment han estat ocupats per homes. Estem molt lluny encara de normalitzar les dones en algunes professions ocupades històricament per homes i encara hi ha qui mira amb recel aquelles que s’atreveixen a desafiar les convencions.

De professió, bombera

Si hi ha una feina del sector públic que encara ara presenta un índex de desigualtat extrem aquest és indubtablement el cos de Bombers de la Generalitat, amb poc més de 50 funcionàries, un 2% de la plantilla.

Montse Mas, bombera del Parc de Rubí, és una de les poques dones que exerceixen aquesta professió, i explica que, tot i la falta de referents femenins, “tenia molt clar que volia ser bombera. Jo feia atletisme amb dos companys més que s’estaven preparant per a les oposicions. Ells em van obrir el camí i van ser els meus referents”.

La Montse no s’ha sentit mai fora de lloc pel fet de ser bombera en un món masculí i assenyala que, excepte alguna excepció, els companys són “una pinya” i no hi ha desigualtat dins del cos. 

A poc a poc cada vegada hi ha més bomberes al cos. La Generalitat ha anunciat que, a partir d’ara, el 40% de les places noves es reservaran per a dones per fomentar la paritat. Una mesura que la Montse veu amb bons ulls: “Crec que la reserva de places és un reclam boníssim i que moltes dones que s’ho estaven plantejant, que pensaven que no podien, que no eren capaces o que no ho aconseguirien, ara han fet un pas endavant”.

Això sí, la reserva de places és només un primer pas perquè encara hi ha molta feina a fer per garantir la igualtat d’accés. “Han introduït unes proves d’oficis a l’oposició que són típicament masculines i que fan que les dones parteixin amb desavantatge perquè no tenen possibilitat d’exercir-les. Quantes noies fusteres, electricistes o mecàniques coneixeu?”.

A més, l’administració encara té feina, ja que hi ha molts parcs on encara no treballen bomberes que no tenen els vestidors adaptats. També hi ha problemes amb la indumentària, perquè la darrera comanda de samarretes, de fa quatre mesos, va ser únicament de tallatge masculí. “El cos s’està adaptant i s’estan fent millores, però encara falta molt”. De fet, queda un món per millorar, perquè de totes les dones bomberes que hi ha al cos, només dues són caporals i la Montse espera ser la tercera si tot va bé d’aquí a un mes: “La majoria de dones que hi ha al cos són de nova incorporació, ens calen anys per arribar als llocs de comandament”.

Mestra cervesera

La Judit Cartex fa més de 10 anys que es dedica a la indústria de la cervesa artesanal: és mestra cervesera, organitzadora de l’InnBrew i jutge internacional de cervesa artesana. Tota una experta en aquest món de recent creació, també dominat majoritàriament per homes, no només pel component de la cervesa, sinó perquè és un nou mercat emergent. “Té molt a veure amb l’emprenedoria i en aquesta societat és a l’home a qui se li permet fer el burro amb l’economia familiar i la dona és el pal de paller”, explica la Judit, que defensa que a la indústria de la cervesa artesanal hi ha moltes dones, però que tenen poca visibilització perquè no es dediquen a l’elaboració de la cervesa. “Les dones estan invisibilitzades, potser no n’hi ha moltes que es posin a la màquina, com és el meu cas, a fer la cervesa, però sí que venen la cervesa, la promocionen a les fires, elles també són cerveseres”.

Tot i que és un sector amb una certa precarietat, no és una professió amb bretxa salarial, però sí que tenen altres problemes pel fet de ser dones, com ara el menyspreu constant per part dels homes. “Tenim un xat de dones per lluitar contra l’assetjament i les desigualtats. En el nostre dia a dia és molt sovint trobar-nos comentaris com si nosaltres no hi entenguéssim de cervesa. Sobretot passa a les fires, homes que es pensen que en saben més que tu o que ets només la cambrera i que et facin comentaris sobre el teu aspecte físic”.

La Judit creu que encara falta molta educació i cultura entre els homes per entendre que poden fer qualsevol feina: “No entenen que hi hagi una dona que hagi fet la cervesa o que la sàpiga explicar. Jo potser no he fet la cervesa, però hi entenc molt, m’he format moltíssim i altres dones també”. 

A banda del constant mansplaining –el mot en anglès que significa que sempre hi ha un home que t’explica com s’ha de fer una cosa perquè creu que per ser dona no la saps fer–, en moltes ocasions hi ha una falsa generositat que també té un biaix molt masclista. “Són tics de la societat, sempre ve un home a dir que t’ajuda a moure un barril, però sí en moc 100 al dia! Per què mai em venen a ajudar a passar el motxo?”.

Dona al volant

“Uns amics se’n fotien i em deien que era impossible. M’ho vaig prendre com un repte personal i els vaig dir, em veureu conduint un autobús. I aquí estic”. La Marta Vidal és conductora d’un autobús a RubiBus. Aquesta egarenca treballava en el món sanitari i va necessitar fer un canvi radical. “Em relaxa molt conduir i m’agrada molt” explica, així que va apostar per la que ara és la seva nova professió.

A RubíBus actualment hi ha 49 conductors, dels quals 15 són dones. Encara queda camí per recórrer per assolir la igualtat, però s’ha anat avançant en els darrers anys. “Haig de dir que no he trobat cap dificultat pel fet de ser dona, els companys i els passatgers m’ho han posat molt fàcil, més del que realment esperava” apunta.

Tot i això, reconeix que “conduir a Rubí és més difícil perquè els carrers són molt estrets i cada volta és una sorpresa, cotxes mal aparcats o en doble fila, obres…”, assenyala entre riures.

Aquesta professional del volant explica que fa només un parell de setmanes un passatger d’edat avançada li va dir que estava molt content que hi hagi cada cop més conductores, perquè les dones tenien una conducció una mica més fina o delicada que els homes a l’hora de frenar o arrencar. “Segur que els meus companys ho fan molt bé, però em va fer gràcia el comentari”, assenyala. Nombrosos estudis han corroborat que existeixen diferències significatives en la conducció segons el gènere. 

Els transports públics són també, de vegades, espais on les dones es poden sentir insegures per diversos motius. En aquest sentit, la Marta ens explica que un dia una passatgera molt jove que viatjava al vespre en el seu bus, quan aquest feia l’última volta abans de tornar a cotxeres, se li va acostar i li va dir que agraïa que fos una conductora perquè s’havia sentit més segura i tranquil·la a l’hora de fer el viatge.

Sector creditici

El sector bancari i financer està encara lluny d’assolir la igualtat de gènere i pateix una diferència important pel que fa a salaris. Tot i això, en la darrera dècada s’ha començat a detectar un petit canvi de tendència.

L’Eva Sánchez és una rubinenca que treballa al sector financer. És directora d’online del grup AFinance, un broker hipotecari de referència a tot l’estat especialitzat en la gestió i negociació de préstecs hipotecaris.

“Quan va haver-hi la crisi del 2007 treballava en una autoescola a Rubí que va tancar. Una amiga treballava en un comparador financer i em va oferir formar part de l’equip”, recorda. A partir d’aquí, explica que va començar a formar-se en el sector financer.

Fa un any i mig va fer el salt al grup AFinance. “A poc a poc vaig anar assolint els objectius que em marcaven”, assenyala l’Eva, qui afegeix que “un dia la direcció va veure en mi cert lideratge i actualment gestiono un equip de 16 persones, de les quals 14 són dones i 2 són homes”.

Assegura que ha hagut de treballar de valent, però que mai ha tingut cap problema a la seva professió per ser dona i que en l’empresa on treballa la igualtat de gènere està prou assolida. “De fet, com a directores d’equip o mànagers som més dones que homes”, apunta.

NOTÍCIES RECENTS