Panamà és un país centreamericà molt divers i ric, famós pel seu Canal i on conviuen diverses ètnies i comunitats, entre les quals cal remarcar els kunes, nació que viu a Kuna Yala, la regió situada més al Sud-est de Panamà, tocant Colòmbia, i que parlen la seva pròpia llengua i viuen amb un estatus autonòmic potser superior al català i tot, és a dir, tenen dret a decidir i les seves pròpies normes i lleis. En aquella regió tan natural i tan abundosa en recursos, hi ha al voltant de 365 illes, una per cada dia de l’any.

Panamà és, doncs, un exemple de convivència, de progrés, de democràcia i de llibertat, com a mínim aparentment. Per tant, m’estranya que hagi esdevingut, en poques setmanes, el paradís on s’amaguen -sempre presumptament, és clar- activitats il·lícites de gent que sempre ha combatut la llibertat, la democràcia, la pau i el progrés.

En primer lloc, els besnéts del dictador Franco, uns homes que es diuen Francisco i Juan José Franco, un dels quals era administrador únic de l’empresa Tabacmesa. Després, hi trobem Rodrigo Rato, la mà dreta de l’expresident espanyol Aznar, un altre dels que sempre han volgut negar la diversitat cultural, nacional, lingüística i democràtica, però que sí que té dret a decidir què fa el seu exsoci amb 3,6 milions provinents de Panamà.

En tercer lloc, un altre nom que hauria de cridar -però no ho fa- l’atenció és el de l’exministre espanyol José Manuel Soria-, també, com els anteriors, membre del PP. Però no només hi ha classe política, sinó també (ex) espies, policies, banquers o farandulers en general: Mario Conde, Luis Roldán, Francisco Paesa, Miguel Blesa, els Albertos…

També hi trobem relacions amb entramats dels casos Nóos, Gürtel, etc.

En fi, cada vegada més -repeteixo, presumptes- casos de corrupció que esquitxen els governs, els partits, moltes empreses i els principals bancs espanyols. Per tant, Espanya torna a ser capdavantera al món, però no pas ni en educació, ni en ciència, ni en feina, ni en creixement, ni en democràcia. Espanya és capdavantera en corrupció.

Ens interessa un país així?