Molta gent passa habitualment per aquest carrer, popularment també anomenat “carrer de les Escales”, si des de la zona de la plaça de Catalunya (“del Casino”) vol anar a la plana de Can Bertran. Però quina és la seva història?

Antigament aquest carrer es deia “baixada de la Creu”. Posteriorment es va anomenar carrer de Villacampa, per passar en època franquista a ser el carrer de Martínez Anido. Actualment, des de la democràcia, torna a ser el carrer de la Creu.

I és que el seu nom li ve perquè hi havia una creu de terme, la creu del Padró, que assenyalava, igual que totes les d’aquesta mena, l’entrada a Rubí. Estava situada a l’actual cruïlla dels carrers de Xile i Nou, on comencen les escales, davant de la desapareguda masia de can Serra del Padró (Can Bertran). A més d’indicar el començament del poble, assenyalava la cruïlla de diversos camins de Sagraments (que eren per anar a administrar els auxilis espirituals, per a la conducció de difunts als enterraments o bé per les antigues processons rurals fins a masies habitades). Un dels camins que sortia de la creu anava cap a ca n’Oriol i can Tiraïres i precisament és l’actual carrer de la Plana de Can Bertran. Finalment, la creu fou retirada el 1881 i traslladada a la Serreta on el 1936 seria destruïda. El fet és que Rubí ja començava a expandir-se cap a l’est i ja no tenia sentit l’existència de la creu com a senyal d’entrada a la població. També es va fer un passatge al mig del carrer per poder accedir a les noves cases que es van fer a la Plana de Can Bertran.

Les escales del carrer es van fer per salvar el desnivell entre l’alçada del carrer Fondo (actual passeig de Francesc Macià) i la zona de la plana de Can Bertran. Al capdamunt de les escales, ja a principis del segle passat, Climent Riba i el senyor Gaju van fer bastir les seves torres modernistes, una al davant de l’altra un cop l’antiga masia va desaparèixer. Es va transformar en el barri residencial de Rubí.

Al carrer hi confluïa l’actual carrer de Sabadell en direcció al barri de la Sagrera (entorn de l’església de Sant Pere). A la cantonada entre el carrer de la Creu i el de Sant Pere hi havia una bassa on arribava aigua del rec del Clausell; pertanyia a la casa de la família Buxaus.

Al carrer de la creu hi hagué, al llarg de la seva història, diversos establiments i negocis. Una part de la família Vallhonrat, el 1625, va anar a viure a la que seria la casa Vallhonrat i es va dedicar a la fusteria (ara hi trobem el Museu Etnogfràfic Vallhonrat) abans que els seus descendents es dediquessin al negoci immobiliari.

De fet, al núm. 6 del carrer, abans de 1956, hi havia l’antiga oficina de les finques Vallhonrat. També cal dir que des de 1820 estava actiu el ja desaparegut forn de cal Lleonart, la primera fleca de Rubí (com anècdota hem de dir que l’any 1922 va fer una coca de Sant Antoni de cinc metres de llarg). Finalment, direm que al carrer de la Creu, a principis dels 60 hi havia un precari ambulatori, un local petit i mal ventilat. Actualment es poden trobar diversos establiments comercials de tota mena.