Antoni Pons era natural d’una masia del Pinós (Prades, el Baix Camp) i va emigrar a Rubí per buscar noves oportunitats. Era l’any 1870. Es va instal·lar a un local del carrer de Mossèn Cinto Verdaguer, al lloc on fins fa molt poc s’ubicava l’establiment ‘Blau de Roig’ i hi va muntar una fornal. De seguida, com a nou ferrer al poble, es va especialitzar a fer i arreglar eines, sobretot de tall (ganivets, falçs, magallons, tisores, dalles…) i d’aquí el mot que aviat va rebre: Cal Ferrer de Tall. El 1890 es va donar d’alta a la matrícula municipal.

Es va casar amb una noia de Rellinars i tingué dos fills, l’Andreu i el Josep, que ampliaren la feina de la ferreria. Traslladaren el taller a l’actual carrer de Narcís Menard i, a més d’eines de tall, també fabricarien instruments de paleta: escarpes, paletes, piquetes, paletes de lliscar per als enguixadors… tot amb la marca ‘Pons Rubí’.

Ja en plena Guerra Civil, el 1937 la família va comprar la nau on havien tingut els telers els Jorba, a l’actual carrer de Maximí Fornés, 64 (aleshores era el carrer de Fermín Galán). Durant el conflicte, les tisores o els ganivets fets al taller eren intercanviats per farina de blat de moro, producte que no es podia obtenir amb diners.

Ja després de la guerra, el taller, ja definitivament establert a Maximí Fornés des del 1941, continuà amb la seva tasca i sabem que fins i tot participà en la subscripció pro damnificats de l’explosió de la caldera de la fàbrica Viloca (1958), juntament amb moltes altres empreses de Rubí.

Fins al tancament de la ferreria, els anys 80, els productes de cal Ferrer de Tall es venien amb la marca i la garantia de ser ‘eines de Rubí’. Un producte elaborat a la nostra ciutat i consumit per paletes i pagesos, bàsicament. Però eren uns altres temps i l’Antoni Pons, fill d’en Josep, ja no continuà la feina.

Aquesta informació ha estat extreta bàsicament dels articles de Pere Bel publicats als butlletins del GCMR núm. 47 (2003) i 51 (2007), a més del llibre de Josep Sapès ‘El Rubí d’ara fa cinquanta, seixanta anys…’ i el volum ‘Motius de Rubí’.