Es tracta d’un dels nombrosos corrents d’aigua que desguassen a la riera de Rubí, en aquest cas per la seva banda dreta. Neix a la serra de Can Guilera, a la part nord de Rubí, molt a prop del límit amb el terme municipal de Terrassa.
Al llarg del seu recorregut adquireix diversos noms, com sol passar en altres cursos aqüífers similars; de nord a sud parlem en primer lloc de torrent de Can Guilera, per passar a ser el torrent de Can Roig, el de Sant Muç i, finalment el de Can Ramoneda.
Pel que fa a la part baixa del torrent, cal destacar alguns fets interessants pel que fa a la història local que mostren com s’han anat aprofitant les seves aigües per motius agrícoles, industrials i lúdics.
Al segle XVIII, concretament el 1753, es va modificar el curs d’aquest aqüífer per poder satisfer les creixents necessitats d’aigua de la població i poder regar els horts que se situaven al costat de la Riera. Fins aquell moment, el torrent passava per darrere el Castell (on ara és la via del tren) i s’unia al de Can Xercavins. El 1753 s’obrí un nou curs envers la Riera. Es va partir la sèquia que conduïa les seves aigües al molí del Castell i es va edificar el pont-aqüeducte de Can Claverí, costejat pels terraregants i altres propietaris de la zona.
Més tard, el 1836, la Societat Menard i Vall, impulsora de la fàbrica de filats de seda que avui en dia és el complex Escardívol, construí la resclosa del Bullidor per recollir les aigües del torrent de Can Ramoneda i les de la Riera i aprofitar-les per generar energia per a la seva indústria (va crear les anomenades ‘basses de la Seda’). El torrent delimitava la zona anomenada ‘dels horts de l’Illa’, que anava fins al pont del carrer de Cadmo.
També es va aprofitar l’aigua del torrent per a la popular font del Bullidor. Hi havia una mina que començava al peu del pont de la via, per on passa el camí que va a Sant Muç, i que travessava la Riera perpendicularment per sobre d’una resclosa i a través d’un tub. La conducció de l’aigua va ser trencada amb la rierada del 1962. Posteriorment, van fer-li una conducció per dur-la a l’altre costat.
Més tard, la Comunitat de Regants que gestionava els ‘horts de l’Illa’, alimentats pel torrent, va traspassar els seus drets a l’Ajuntament de Rubí i el 1970, quan es va fer la piscina municipal, va ser alimentada mitjançant un nou pou fet al torrent que es comunicava amb la mina de la qual hem parlat abans. Però aviat es va acabar l’aigua, ja que, com hem dit, amb la rierada havia desaparegut la resclosa que hi havia al torrent una mica més avall de Can Ramoneda i que feia de dipòsit regulador de la mina del Bullidor. El 1981 es va desmuntar la instal·lació.