Redacció
El Ple de l’Ajuntament, reunit en sessió extraordinària, ha aprovat aquest dijous de manera provisional el nou Pla especial d’usos extractius i dipòsits de residus. La proposta ha tirat endavant amb els vots favorables de tots els grups municipals.
L’aprovació d’aquest document és necessària perquè l’administració local pugi regular la implantació dels usos extractius i els de dipòsits controlats en el terme municipal. Cal destacar que en les darreres dècades han proliferat les explotacions extractives a Rubí, una activitat que genera un gran impacte ambiental en el territori.
La utilització d’alguns dels espais resultants de les activitats extractives com a abocadors generen molts problemes per la seva proximitat a espais residencials i centres educatius, a més d’un elevat trànsit pesat.
L’Ajuntament de Rubí ha intentat abordar aquesta problemàtica en diverses ocasions. L’any 2002 i el 2007 dos plans que no es van arribar a tramitar. El 2016 es va impulsar un nou document que la Comissió d’Urbanisme de Barcelona (CUB) va aprovar, però que va ser impugnat davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè considerava que afectava competències de la Generalitat. El 2 de juny de 2020, el TSJC va dictar sentència, en què va declarar la nul·litat d’aquest Pla.
Després que el TSJC i el Tribunal Suprem no admetessin el recurs de cassació presentat per l’Ajuntament contra l’esmentada sentència, el Consistori va acordar la suspensió de llicències per iniciar la redacció d’un nou pla. Aquest quart intent és el que el plenari ha aprovat provisionalment aquest dijous i que ara passarà a la CUB, a l’espera del vist-i-plau.
Què recull el pla?
El document regula que l’ocupació d’usos extractius i dipòsits sigui inferior al 5 % del sòl no urbanitzable ─considerat “pressió mitjana”─ i un límit màxim de 80 hectàrees, per allunyar-se de l’escenari de “pressió severa” actual, segons els indicadors de la Generalitat.
Actualment, en el sòl no urbanitzable de Rubí hi ha 35,42 hectàrees d’activitats extractives no clausurades ─actives o no─ (6 pedreres); 51,63 hectàrees de dipòsits de residus o de runes no clausurats (5 pedreres) i 56,87 hectàrees d’ extractives o dipòsits restaurats o inclosos en sòl urbanitzable (8 pedreres). Els usos extractius i dipòsits no restaurats fan un total de 87,06 hectàrees de sòl no urbanitzable transformat, que suposa el 5,5 % d’aquest sòl no urbanitzable. Considerant la resta d’elements que ocupen el sòl no urbanitzable, s’arriba a una ocupació del 12,7 % ─”pressió severa”─.
El Pla també estableix tot un seguit de condicionants. Entre aquests, hi ha geològics, com permetre exclusivament explotacions extractives destinades a recursos no deslocalitzables (com les argiles a Rubí, però no com les graves, que es poden localitzar en molts altres municipis. També hi ha requisits ambientals, com que no es poden admetre nous usos extractius si la pressió supera les 80 hectàrees ocupades. També inclou condicionants urbanístics i de mobilitat per protegir el veïnat de molèsties que perjudiquin la seva qualitat de vida.
El nou Pla planteja l’obligatorietat que els dipòsits de residus se situïn en sòls prèviament explotats com a activitats extractives.
El Pla permet que les explotacions actuals es puguin ampliar, però ho podrien fer com a màxim un terç de la seva àrea, a condició que hagin restaurat completament un terç del terreny i que estiguin en procés de restauració d’un altre terç. Mentre la superfície global dels usos extractius i dipòsits no hagi disminuït per sota de 80 hectàrees, només podran plantejar ampliar el 90% d’un terç.
Així, el Pla pretén reduir la petjada ambiental i que els terrenys mantinguin o recuperin la funció de connector ecològic.
Tots els grups municipals han agraït la feina realitzada pels tècnics municipals contra rellotge i d’una gran complexitat i han ressaltat que es tracta d’una eina útil per preservar el territori i protegir la salut de les persones. El portaveu d’En Comú Podem, Andrés Medrano, ha demanat al govern que vagi més enllà i mantingui una actitud proactiva pel que fa al control del compliment de la legalitat vigent en aquest tipus d’explotacions, demanant a la Generalitat tots els informes i les inspeccions que es realitzin i exigint sancions si fos necessari.
Marina Dolset, portaveu de l’AUP, ha insistit que cal acompanyar entitats com la Plataforma Rubí Sense Abocadors, ciutadans i veïns afectats per abocadors. ERC i VR han ressaltat la importància del pla per protegir el medi ambient, el territori i la qualitat de vida dels ciutadans.
NOTÍCIES RECENTS