A partir precisament dels anys 70 la ciutat va experimentar un notable creixement per la part oriental (la zona de ca n’Oriol) que faria que aquella carretera d’enllaç o “avinguda” dividís la ciutat, és a dir, ja no era una via perifèrica tal com ho entenem. En època democràtica els nous dirigents municipals sembla que prengueren consciència d’aquest fet i de moment, a part de canviar el seu nom pel d’avinguda de l’Estatut, ja pensaren a instal·lar-hi un pas elevat i alguns semàfors.
Possiblement, la conversió d’aquesta via urbana (actualment és la BP-1503, popularment anomenada “carretera d’enllaç”) a carrer de Rubí sigui una de les matèries pendents del nostre Ajuntament, tal com han denunciat a través de la premsa local diversos ciutadans.
L’actual avinguda de l’Estatut fou inaugurada pel governador civil Rodolfo Martín Villa i l’alcalde Manuel Murillo a finals de 1974 i en aquell temps va ser dedicada a l’almirall Luis Carrero Blanco, president del govern franquista entre juny i desembre de 1973, en què fou assassinat per la banda ETA.
La via tenia uns 2,3 km de llarg i seguia un projecte de la II República dissenyat per l’arquitecte Puig i Gairalt. El fet és que l’antiga carretera de Gràcia a Manresa, que connectava Rubí amb Terrassa (actual C-1413a), discorria pel voral de la riera, però calia construir una altra via perifèrica a l’entramat urbà de Rubí que connectés Sant Cugat amb Terrassa passant per la nostra localitat. Diverses circumstàncies feren que això no es materialitzés fins a aquell 1974.
A partir precisament dels anys 70 la ciutat va experimentar un notable creixement per la part oriental (la zona de ca n’Oriol) que faria que aquella carretera d’enllaç o “avinguda” dividís la ciutat, és a dir, ja no era una via perifèrica tal com ho entenem. En època democràtica els nous dirigents municipals sembla que prengueren consciència d’aquest fet i de moment, a part de canviar el seu nom pel d’avinguda de l’Estatut, ja pensaren a instal·lar-hi un pas elevat i alguns semàfors. Però en realitat les mesures per humanitzar aquesta via de moment només es concretaren en plantar arbrat en alguns trams.
L’alcaldessa Núria Buenaventura, que governà l’Ajuntament els primers anys del present segle, va apostar per fer-hi alguna transformació i va bastir la rambleta que discorre pel centre de la carretera, entre el Camí de ca n’Oriol i el d’Aribau, que pràcticament no és utilitzada per cap vianant.
Però la ciutat continuaria creixent per l’altra banda de l’avinguda. Fins i tot el 2005 s’hi construiria a les faldes del turonet de ca n’Oriol l’IES L’Estatut, a la part oriental de la carretera.
Dos anys més tard, el 2007, s’aplicaria una altra mesura més: s’instal·larien els primers semàfors, a la cruïlla amb el carrer de les Basses i el de Galícia.
El gener de 2019 l’alcaldessa Ana María Martínez va voler continuar amb el procés i va sol·licitar a la Generalitat el traspàs de titularitat a l’Ajuntament de Rubí per tal de convertir la carretera d’enllaç en carrer, on les persones poguessin passejar i on es limitaria el trànsit. El traspàs es va fer efectiu el mes de maig del mateix any i es van iniciar algunes reformes com la instal·lació de reductors de velocitat l’any 2020.
Això no obstant, encara veiem com per aquesta “avinguda”, de fet el carrer més gran de Rubí, circulen tota mena d’automòbils i camions pels seus cinc carrils d’amplada i de facto, malgrat totes les mesures adoptades en bastants anys, no és encara un carrer de Rubí, sinó una carretera que divideix la nostra població. Algunes veus ens comenten que des dels inicis de present segle, des que Buenaventura es va plantejar la conversió de la carretera en carrer, els canvis han estat insuficients. A tall d’exemple, no s’ha plantat cap arbre des de fa 20 anys ni s’ha renovat la instal·lació de bancs per seure. I també cal constatar que en aquest període de temps ja compta amb 4 víctimes mortals.
Com hem dit al començament, es tracta d’una més de les assignatures pendents del govern municipal des de fa un grapat d’anys.
NOTÍCIES RECENTS