En el període més crític de la crisi, les persones pensionistes, en una important part dels casos, han hagut de sustentar, amb els seus modestos ingressos les necessitats bàsiques de les famílies, és a dir dels seus fills i filles i nets i netes.

Per si això no fos suficient, reben una carta -una provocació de la ministra Báñez- per recordar-los que tornen a perdre poder adquisitiu amb l’aplicació del 0,25%.

Aquesta realitat és la que intenta amagar el PP. Una situació generada per les diferents reformes i retallades que ens han anat imposant. Abans que res, per la majoria absoluta del PP durant la legislatura passada, però també per la complicitat ideològica d’altres partits polítics, com està passant en aquesta.

És el PP qui trenca el consens en matèria de sistema públic de pensions l’any 2013, aplicant la reforma unilateral amb una base ideològica molt potent. Aquest consens ha estat la tònica habitual, sobretot des del 1996.

Per això ja fa temps que diem que s’han de prendre mesures de manera urgent. Una d’elles és incrementar les pensions tant com l’evolució de l’IPC i derogar la reforma del 2013. I és de vital importància el “factor de sostenibilitat” per evitar la rebaixa dràstica de les futures pensions i treballar des de la vessant d’incrementar els ingressos al sistema.

Tots i totes, excepte el PP, i Ciutadans depenent del dia, tenen dubtes electorals. Coincideixen que el sistema és sostenible, però no n’hi ha prou amb les mesures urgents que he esmentat anteriorment. No fos cas que alguns “espavilats i espavilades” arribin a la conclusió que incrementant les pensions el 2018 tant com la previsió de l’IPC se solucioni el tema.

Necessitem que la concertació i el consens tinguin el paper protagonista que els pertoca i per això s’ha de situar el debat en el Pacte de Toledo. I és en aquest espai on s’ha de negociar i acordar amb agents socials i econòmics per tal de garantir la suficiència econòmica del sistema.

Per aquest motiu, diferents organitzacions han fet propostes i se’n continuen fent. En el cas de CCOO les hem fet públiques i sempre que en tenim l’oportunitat les esgrimim. Per al nostre sindicat, és primordial pujar les bases màximes, incrementar conjunturalment la cotització, seguir fent evolucionant l’SMI i equiparar les bases mitjanes del règim especial de treballadors autònoms. I, a escala global, els pressupostos generals de l’estat han d’assumir la despesa d’administració de la Seguretat Social, posar fi a les tarifes planes i a la precarietat, augmentar els salaris, etc. Perquè sabem que totes aquestes propostes que plantegem suposarien uns ingressos de prop de 70.000 milions d’euros.

Sabem que hi ha organitzacions i entitats que tenen propostes similars i és per això que creiem que són necessaris el diàleg, la negociació i l’acord.

Per avançar, però, cal derogar reformes, com per exemple la nefasta reforma laboral, que la negociació col·lectiva tingui el paper i el valor que li correspon i la negociació dels convenis situï els increments salarials per recuperar poder adquisitiu i incrementar els ingressos a la Seguretat Social, posar fi a la precarietat, dotar de recursos la llei de dependència, etc.

A més, cal generar la confiança suficient en la ciutadania que el nostre sistema públic de pensions té futur, perquè és cert que en té, malgrat les intencions del PP, de Ciutadans i companyia, que hi veuen negoci i aposten per això. Perquè totes i tots sabem que les pensions poden ser un negoci molt suculent per a la banca i les grans asseguradores.

A banda de generar la confiança per al futur i desmuntar mentides, tota reforma del sistema s’ha de fer amb perspectiva de gènere. Totes les mesures han de tenir en compte la situació de la dona en matèria de pensions, per corregir, una vegada per totes, la discriminació vergonyosa que pateixen les nostres companyes i que ve imposada pel sistema patriarcal i capitalista.

Però per canviar la voluntat del PP i d’aquest govern -que, per cert, en matèria de pensions incompleix la legalitat- cal seguir mobilitzant-se. CCOO continuarà convocant els seus afiliats i afiliades i la societat en general, així com cridant-los a la mobilització, perquè acudeixin de manera organitzada a totes les convocatòries en defensa del sistema públic de pensions. Perquè, de fet, aquesta mobilització ha de ser unitària i també hem d’integrar-hi les persones joves.

El present i el futur de les pensions no són una lluita exclusiva de les persones pensionistes. La defensa del sistema de pensions i la lluita per unes pensions dignes, tant les d’avui com les de demà, ha de ser del conjunt de la societat, de les classes passives i de les actives.

No oblidem que el sistema de pensions, a més de viable, és solidari, de repartiment i intergeneracional.
Per això, des de CCOO continuarem amb la nostra campanya en la societat i a les empreses per l’increment dels salaris, per l’ocupació estable i per unes pensions dignes. Per tot això, per defensar els nostres drets, seguim amb la mobilització. Per això, cridem a la participació.