Fa unes setmanes, l’alcaldessa, Ana M. Martínez, anunciava que l’equip de govern vol que a partir del 2020 el servei de bus a Rubí sigui gratuït. Una setmana més tard, davant la crítica de pràcticament tota l’oposició que reclamava millores en el servei (més freqüència i canvis en les línies), va dir que la nova licitació del servei també incorporarà aquestes millores. L’alcaldessa diu que la inclusió de la clàusula de bus gratuït a la nova licitació, que teòricament ha de tenir lloc durant el 2019, representaria uns 800.000 euros/any addicionals de despesa per a les arques municipals (actualment l’Ajuntament ja aporta 2 milions anuals). A aquesta quantitat cal sumar-hi el cost de les millores de freqüència.

Si l’usuari paga, aquest cost es redueix o queda contingut, però si és gratuït, l’Ajuntament ha de pagar per tot el servei independentment del nombre d’usuaris, és a dir uns 2,8 milions d’euros en lloc de 2 milions. Al nostre entendre, el que interessa o hauria d’interessar a l’Ajuntament (i als rubinencs i rubinenques com a contribuents) és que molta gent utilitzi l’autobús (pagant, encara que hi hagi tarifes socials) per no haver de pagar tant dèficit d’explotació.

Però amb quin objectiu l’alcaldessa anuncia aquesta mesura tal com ho fa? Segons Ana M. Martínez l’objectiu és reduir l’ús del cotxe privat i per tant reduir la contaminació atmosfèrica, el soroll, etc. objectius molt lloables i que sempre hem promogut des de l’AUP. Martínez, però, sembla oblidar un detall: per poder tirar endavant aquesta mesura li cal el suport d’una majoria del Ple (mínim 12 vots tenint en compte el vot de qualitat de l’alcaldessa), i de moment sembla que només els dos regidors del PP donarien suport a aquesta mesura.

Cal recordar que cap partit de l’oposició estava informat d’aquesta proposta abans que s’anunciés i de fet aquesta ni tan sols es contempla en el Pla de Mobilitat en redacció (encara pendent d’aprovar), on sí que es proposen altres mesures, molt més efectives al nostre entendre per tal de fomentar l’ús del transport públic i reduir l’ús del vehicle privat a la ciutat, com poden ser la modificació del recorregut de les línies, l’increment de les freqüències i horaris, potenciar la intermodalitat amb el servei de FGC i Renfe, millora de la infraestructura de les parades del bus urbà, etc. De fet, experiències prèvies a Europa demostren que la gratuïtat del transport públic no és la mesura més efectiva per reduir l’ús del cotxe privat i els mateixos experts no creuen que sigui de les primeres mesures a aplicar per assolir aquest objectiu.

Segons el diagnòstic del Pla de Mobilitat, només el 4% dels desplaçaments interns a Rubí es realitzen en transport públic, mentre que el 26% es fa en vehicle privat. I només el 25% de les voreres de la ciutat són accessibles. A més, a l’enquesta de satisfacció del servei de bus en cap moment es va demanar l’opinió sobre el preu del bus ni es va destacar com un aspecte negatiu per part dels usuaris. Creiem, doncs, que seria més útil invertir els més de 800.000 euros anuals addicionals que costarà la proposta de bus gratuït a millorar tot el sistema de mobilitat per promoure una mobilitat més sostenible i activa (a peu, bicicleta o transport públic), i en tot cas revisar, si s’escau, els criteris per aplicar descomptes per a col·lectius específics.

En definitiva, si experiències prèvies no donen suport a la mesura del bus gratuït, i si hi ha un Pla de Mobilitat en redacció amb una visió global sobre com gestionar la mobilitat, i amb el que es pretén obtenir consens polític i ciutadà, com una alcaldessa s’arrisca a fer una proposta que té un impacte tan important per a les arques municipals, i per tant per a la ciutadania, sense saber si té un mínim suport del Ple? La resposta més probable és que sap perfectament que no tindrà els vots i que per tant utilitzarà electoralment la negativa de l’oposició, inclosa la de C’s, que ara ha passat a ser el principal rival de cara a les municipals del 2019. De fet, en les seves últimes declaracions ja va utilitzar el posicionament contrari a la proposta per atacar l’oposició, oblidant que ella encara no ha convocat cap reunió per explicar formalment, i amb detalls, la proposta. En definitiva, política de baixa estofa.

La mobilitat, com molts altres temes, no pot ser una qüestió que s’utilitzi amb caràcter electoral. És un tema que cal prendre’s seriosament i gestionar-lo des de l’expertesa dels que hi entenen i l’evidència i experiència en altres ciutats. I sobretot cal gestionar-lo a partir del consens polític i ciutadà, per tal que les mesures, sovint costoses, tinguin sostenibilitat en el temps, governi qui governi. Assolir ciutats saludables, segures i equitatives des del punt de vista de la mobilitat és una tasca col·lectiva, i no pas el resultat de l’aplicació d’idees puntuals de polítics irresponsables que ni són experts en el tema ni tenen la capacitat d’assolir grans acords de ciutat. Per tant, el que cal de manera urgent és consensuar i aprovar el Pla de Mobilitat i començar a desplegar-lo com més aviat millor per tal d’assolir els objectius d’una ciutat més sostenible, saludable i justa en matèria de mobilitat.