L’antic pont de la via del tren

El 1918 arribava el tren elèctric a Rubí mercès als enginyers de la Canadenca (Barcelona Traction Light & Power), l’empresa de Frank Pearson, i poc després, per prolongar la línia cap a Terrassa, hagueren d’encetar la tasca de construir una sèrie de ponts que sostinguessin la via per tal de salvar els camins que des de la nostra població anaven als camps i masies de la part occidental del terme. La via ferroviària sempre vorejà la riera per la seva banda dreta (és a dir, a l’oest) i molts d’aquests ponts encara es conserven, però no així el protagonista de l’article que esteu llegint.

Parlem del pont més important, el que travessava la riera immediatament després que el tren sortís de l’estació per anar a Terrassa. Es va construir a la segona meitat del 1919 i el tren arribaria a aquella important ciutat industrial del Vallès el desembre del mateix any. Remarquem, per cert, l’enorme rapidesa en què es construïen tots aquests ponts, entre setembre i desembre d’aquell any.

Mentre els enginyers començaren a construir el pont, ens explica Meritxell Torné al llibre “L’Abans”, uns pagesos locals van advertir els responsables de l’obra que l’estructura del pont era tan dèbil que quan les aigües de la riera pugessin de nivell en cas de precipitacions s’endurien el pont riera avall. Els enginyers van fer cas omís el dia que van ser avisats, però aquella mateixa nit un aiguat a la capçalera de Sant Llorenç va fer baixar un volum d’aigua que va ensorrar les incipients pilastres del pont. Fou aleshores quan es va decidir fer una nova estructura tan duradora que el pont de la via va ser l’únic que va resistir la força de l’aigua de la tràgica rierada de 1962, mentre que els altres (el penjant i el del ‘matadero’) van ser destruïts.

Així doncs, els responsables de l’obra van prendre bona nota de l’incident i van construir el pont de manera obliqua al curs de la riera a fi de presentar menys resistència en cas de possible embats de les aigües. A més, es va fer que l’estructura disposés de tres grans ulls per deixar passar les aigües i un de més petit per facilitar el pas de persones i carros per la llera de la banda esquerra del curs de la riera, com podeu veure a la foto que il·lustra aquest article.

Aquest pont, que com hem apuntat, va resistir la rierada mercès a les mesures que es van prendre en la seva edificació, va ser desmantellat als anys 70. Un metre més al nord d’on era ubicat es va instal·lar un nou pont de formigó més funcional, però si us fixeu bé quan el travesseu per anar cap al carrer de la Perla, a l’altra banda de la riera, podreu veure a mà esquerra algunes poques restes del vell pont de 1919.

NOTÍCIES RECENTS