La darrera roda de premsa de l’alcaldessa de Rubí fent balanç de les polítiques d’habitatge de l’Ajuntament i presentant la proposta d’ordenança per sancionar els pisos buits de grans tenidors, és un dels exemples més contundents del cinisme que impregna una acció de govern que, en el cas de l’habitatge, ratlla la poca vergonya, doncs estem parlant del principal problema que pateixen moltes famílies de la nostra ciutat.
Això que pot semblar una opinió interessada, es pot comprovar amb les dades que ha facilitat el govern municipal tant a la Taula pel Dret a l’Habitatge com a les successives memòries de gestió de Proursa.
Diu l’alcaldessa que han aconseguit l’objectiu de disposar de 1.000 habitatges de lloguer social a Rubí. Fals. Rubí té avui un parc d’habitatge públic (pisos propietat de l’Ajuntament i de Proursa) de 149 habitatges. En tot cas, si sumem els pisos d’entitats supramunicipals com l’Impsòl, Incasòl i la Generalitat, serien 327 habitatges. És a dir, un 1% de parc públic sobre el total d’habitatges de Rubí, el mateix que a 2003.
A aquest parc públic de 327 habitatges, se li poden afegir els 56 habitatges privats que per raó de diferents tipus de mediació, estan en règim de cessió de privats a la borsa de lloguer social. Podríem acceptar que a la ciutat de Rubí hi han 383 pisos (públics i privats) que formen part de la borsa de lloguer social. Molt lluny dels 1.000 que va afirmar l’alcaldessa en l’esmentada roda de premsa.
Però el que és del tot inacceptable, és comptabilitzar com a parc públic de lloguer social els pisos de propietat privada que estan al mercat de lloguer i reben ajuts al lloguer per raó de la renda dels llogaters. Segons l’alcaldessa, hi ha 720 famílies que reben ajuts de la Generalitat i de l’estat per poder pagar el lloguer, el que no diu és que hi ha 110 que les comptabilitza doblement, ja que les compta com ajut i com a pis.
Comptabilitzar les ajudes al pagament del lloguer com habitatges de lloguer social és falsejar les dades d’habitatge públic a Rubí. Si acceptéssim aquesta operació de “falsejament comptable” podríem arribar a la conclusió que les 480 persones que han deixat de rebre la Renda Bàsica d’Emancipació, l’ajut al lloguer extingit per part de l’estat o el 30% de retallades en els ajuts al lloguer del govern de Convergència, van reduir el parc públic.
Evidentment, l’Ajuntament no pot assumir un parc social com a propi quan no té cap control, com no ho tenia quan s’eliminaven ajuts o es retallaven els ajuts socials, llavors aquestes retallades no les assumia com a pròpies.
Igualment, podem dir que ja fa anys que tenim el mateix parc públic, incloent-hi els ajuts d’altres administracions quan ens trobem en ple “boom” del lloguer? Pot renunciar l’Ajuntament a fer res, a no incrementar el parc públic de lloguer com porta fent aquests últims 15 anys?
En la mateixa roda de premsa, deia també la regidora d’Habitatge “que no tenim a ningú esperant per obtenir aquest dret a l’accés a l’habitatge”, aquesta afirmació faria riure si no estiguéssim parlant d’un problema tan greu com el de l’habitatge a Rubí.
Com poden fer-se afirmacions com aquesta quan, els mateixos que la fan, reconeixen que a Rubí tenen censats 423 pisos ocupats a bancs davant l’absència d’habitatge públic? No tindran llistes d’espera, cosa que posem en dubte, molt probablement perquè moltes famílies amb necessitats d’urgència, han renunciat a anar a l’Ajuntament davant la manca de solucions efectives i d’habitatge públic de lloguer social, fix a 1% des del 1998 però amb una diferència, llavors no havia esclatat la bombolla immobiliària i el preu mitjà voltava els 300 euros i el 2017 ja era de 569 euros.
I finalment, ara ens diuen que portaran a aprovació una ordenança per sancionar els grans tenidors que tinguin pisos buits, bancs principalment. Anem una altra vegada tard. Des de l’inici d’aquest mandat, per no parlar dels anteriors, diferents grups municipals hem presentat mocions i assolit acords pressupostaris per aprovar aquesta ordenança i els reglaments que l’han de desenvolupar. Fins avui no s’ha fet res. Han hagut d’esperar al darrer any de mandat per dir que l’estan treballant.
Amb la política fiscal en el tema de l’habitatge a aquest govern municipal li ha passat el mateix que en la política pressupostària. Han esperat a incloure dotacions pressupostàries per pal·liar la manca d’habitatge públic al darrer pressupost. Avui, a sis mesos d’acabar aquest any, encara no s’ha adquirit cap habitatge amb aquesta partida, igual que no sabem, perquè no consensuen res, quin és l’abast de la nova ordenança fiscal de pisos buits.
Sols sabem que, una vegada més, la política d’habitatge del govern socialista de Rubí és la de fer titulars i vendre fum. Ara, incrementada amb una bona dosi de cinisme amb afirmacions com les que va fer l’alcaldessa en la darrera roda de premsa, on entre altres va dir que feien un balanç positiu de les polítiques d’habitatge de l’executiu local i recordant “que són una de les línies estratègiques de l’acció de govern”.
Si alguna característica pròpia tenen les polítiques d’habitatge del govern local, és la de la seva absència. No s’han fet polítiques d’habitatge perquè l’habitatge mai ha estat una prioritat de cap govern socialista a Rubí. Estem en aquest aspecte pitjor que fa 15 anys.