Fa 200 anys que va néixer el filòsof i economista Carles Marx. Aquests aniversaris amb números rodons sempre donen peu a revisar o glossar l’obra i el pensament dels grans personatges de la història. L’obra i el pensament de Marx han estat criticats per uns, estudiats per altres i intentats portar a la pràctica per moltes corrents de pensament i pràctica política, que d’una manera o altra encara són vigents a la societat i el món actuals.

El marxisme resisteix la prova del temps i confirma la seva validesa com a mètode per entendre el món, la nostra societat i també per transformar-la. Marx va fer deu prediccions que ara són molt actuals. Veiem de què va tot plegat. A continuació, s’exposa un resum comentat d’un text publicat al diari cubà Granma.

1. La globalització i centralització del capital. Marx, en la seva obra El Capital, prediu que la creació de la riquesa tendeix a concentrar-se i centralitzar-se. Una de les característiques del capitalisme en els segles XX i XXI és la creixent diferència entre rics i pobres. Segons l’informe d’OXFAM, el 82% de la riquesa mundial generada durant l’any 2017 estava a les butxaques de l’1% de la població. Sense anar més lluny, veiem algunes dades de l’acumulació de la riquesa a l’estat espanyol: el nombre de milionaris va augmentar en un 11%. Des que va començar la crisi, el 2008, el nombre de milionaris ha augmentat un 76%. I les pensions dels jubilats ha tingut la insultant pujada del 0,25%.

2. La inestabilitat del capitalisme i les crisis cícliques. Ja Marx va preveure que les crisis econòmiques no són un error del sistema capitalista, sinó que és una de les seves característiques. Això queda clar des de la crisi de la borsa de l’any 1929, fins als nostres dies.

3. La lluita de classes. L’estat capitalista és l’eina més poderosa que la classe dominant té per sotmetre a la classe dominada. Actualment, les lluites socials tenen lloc entre l’1% dels que tenen el poder i el 99% de la resta.

4. L’exèrcit industrial de reserva. El capitalista té la necessitat de mantenir els sous baixos i sempre hi haurà un treballador esperant per ocupar el lloc d’un altre que no accepti el sou baix. Aquests treballadors són l’exèrcit industrial a la reserva. Durant el segle XX, moltes de les grans empreses es van instal·lar a l’Àsia buscant una força de treball qualificada i disposada a cobrar menys.

5. El paper negatiu del capital financer. El capital financer no té cap relació amb l’economia productiva i amb justícia distribuïa a tota la societat, sinó que aquest capital es crea d’una manera fictícia, amb finalitats bàsicament especulatives. Avui en dia, gràcies als sistemes informàtics es poden fer operacions financeres i especulatives a la velocitat de la llum.

6. La creació de necessitats falses. Marx ja va advertir sobre la capacitat del sistema capitalista per generar necessitats falses entre les persones, tot i que en el segle XIX encara no hi havia la pressió de la propaganda per ràdio, televisió o internet. Els telèfons es tornen vells en pocs mesos, els electrodomèstics es programen perquè durin pocs anys, creant la necessitat de renovar-los. També el fals missatge que comprant i consumint més serem més feliços. El sistema capitalista, entre altres coses, es basa a fabricar, comprar, consumir i llançar. I tornem-hi, si no hi arribem doncs ja ho sabem: préstecs, hipoteques, mentre els bancs van fent calaix tan tranquils, doncs si fan fallida, l’estat ja els hi arreglarà tot.

7. La globalització. Marx va dir que la burgesia, el capitalisme, moguda per buscar nous mercats, ha d’instal·lar-se a tot arreu.

8. El protagonisme dels monopolis. La globalització crea monopolis transnacionals, tot i que l’economia liberal clàssica deia que la competència faria néixer una varietat de propietaris, la realitat dels mercats porta a fusionar-se segons la llei del més fort.

9. El capitalisme tendeix al suïcidi. Marx ja va parlar de la capacitat creativa i autodestructiva del capitalisme, en el que el seu únic objectiu és la productivitat a qualsevol preu, i això imposa un ritme inhumà de producció i consum. Aquesta tendència o objectiu està portant al nostre planeta al col·lapse mediambiental i ecològic.

10. La capacitat revolucionària dels explotats. El seu missatge final va ser que les classes explotades tenen la capacitat de rebel·lar-se contra l’opressió. La unitat de les classes explotades es manté vigent en el segle XXI.

Penso que Marx no ha mort, més aviat està una mica malaltó, però cal moure’s per reanimar-lo.