Durant les darreres setmanes, els ciutadans i ciutadanes de Rubí hem pogut fer arribar i votar propostes d’inversions a la nostra ciutat a través d’una eina de pressupostos participatius. El disseny del procés és correcte, malgrat ser una quantitat molt petita de diners sobre els quals tenim capacitat de decisió (150.000€, i 50.000€ pel consell d’infants) i que contrasta altament amb el procés que es va fer a Badalona (14 milions d’euros) o a la veïna Sant Cugat (2 milions d’euros). La quantitat, però, no només és escassa en comparació amb altres processos participatius, i especialment tenint en compte el nombre d’habitants de la nostra ciutat; sinó que presenta un altre problema, i és que hi ha projectes que, en cas de resultar guanyadors, s’enduran el 100% del pressupost que s’ha obert a la participació ciutadana. Així doncs, la ciutat de Rubí només guanyaria una millora, que segur que serà molt bona, però molt sectoritzada.

Diem que el disseny del procés és correcte perquè s’han seguit les fases que s’esperen – informació, validació tècnica dels projectes, priorització de les propostes i votació – però trobem que encara hi ha molt marge de millora en alguns aspectes.

En primer lloc, quan accedim a la plataforma per participar en la votació de les propostes que han estat acceptades ens trobem que hi ha propostes que venen del programa Alcaldia als barris, una informació que no vam conèixer fins que vam veure les propostes finalistes. Deixant de banda que mai ens ha semblat que Alcaldia als barris fos una eina participativa, sinó més aviat un programa de promoció personal de l’alcaldessa, i que en tot cas s’hauria d’haver contemplat en una dimensió diferent de l’eina de Pressupostos participatius, ens sembla que és fer-se trampes al solitari. Si inicies un procés amb unes normes, no les pots canviar a mig procés. Recordem, a més, que l’alcaldessa no ha passat per tots els barris, com han denunciat alguns veïns de Sant Muç, per exemple.

En segon lloc, per algunes de les reformulacions tècniques que s’han fet a les propostes. Per exemple, la proposta original de «Parcs, jardins i zones esportives» demana «poder gaudir d’espais verds, de parcs infantils en condicions, de zones on practicar l’esport… igual que el nucli urbà. Can Ximelis, Sant Muç, Castellnou… etc., o no tenen parcs i si tenen l’espai, són una selva (…). Volem els nostres parcs i jardins com a tals, i no com selves de l’Amazones». La reformulació que en fa l’Ajuntament aparca la qüestió de les zones verdes, parcs i jardins i proposa «fer una pista polivalent a Can Ximelis on estiguin a la mateixa superfície les cistelles de bàsquet i les porteries». Aquest govern sembla molt afí a encimentar-ho tot però quan es tracta d’enjardinar-ho, fa com qui sent ploure…

En un altre cas, una conservadora – restauradora de béns culturals proposa destinar recursos a «la conservació i restauració de béns arquitectònics o arqueològics amb un estat de degradació avançat com Can Llonc, el Vapor Nou, la Torre Massana o el forn ibèric», i també «la millora de l’accessibilitat per persones discapacitades en espais culturals com l’Ateneu o la Torre Bassas». En canvi l’Ajuntament s’inventa una contraproposta, que no té pràcticament res a veure amb l’original, i que consisteix a destinar 36.300€ en «realitzar una actuació de conservació i restauració del monument dedicat a les víctimes de la Rierada de 1962». La justificació és que «alguns dels espais citats no són de titularitat pública, la resta sí que ho són però tenen diverses problemàtiques». I es queden tan amples.

Que cal valoritzar el patrimoni històric rubinenc és una qüestió per la qual hem batallat des de l’inici del mandat – de fet hi ha una moció aprovada en aquest sentit, però encara no s’ha fet res al respecte – i ja ens sembla bé que es restauri el Monument si és necessari. Però no trobem que s’hagi d’oblidar cap element patrimonial de la ciutat, sigui de titularitat pública o privada, i menys que es descartin amb una explicació tan pobra. És més, ens sembla que amb aquesta reformulació ens volen donar gat per llebre, ja que si es repassen les propostes sorgides del programa Alcaldia als barris (de nou tornem al programa d’Alcaldia als barris), n’hi ha una que demana la restauració del monument a les víctimes de la Rierada. En tot cas, el més preocupant és que s’ha acabat modificant totalment una proposta d’una ciutadana, cosa que treu valor al procés iniciat i pot arribar a generar frustració a qui s’anima a participar, un dels grans perills que tenen molts processos anomenats de participació ciutadana.

D’altra banda, hi ha propostes que considerem que ni tan sols haurien de formar part dels Pressupostos participatius, com ara les voreres adaptades – sigui o no una obligació legal, hauria de ser una obligació moral – o la replantada d’arbres morts als carrers de Rubí. Aquestes dues formen part del que hauria de ser la posada al dia de la nostra ciutat, fent-la accessible i més saludable per a tothom – i no entrarem a detallar totes les propostes que hem fet al respecte al llarg del mandat, perquè això seria un altre article. En tot cas, l’accessibilitat o el verd urbà són aspectes que mereixerien plans complets on la ciutadania tingui una participació directa, no actuacions soltes i inconnexes, i per això no ens sembla bé que entrin a concurs amb altres actuacions que sí que trobem que es poden considerar més prioritàries que d’altres.

En definitiva, celebrem que el Govern a poc a poc s’obri a escoltar la ciutadania en certs aspectes, i creiem que el procés dissenyat és correcte i que l’eina és francament útil per tal de donar la veu a la ciutadania, però hi ha marge de millora en la seva aplicació, ja que la gestió política de tot el procés ha estat nefasta. En aquest sentit, esperem que es tinguin en compte aquestes propostes de millora de cara al procés participatiu que finalment s’ha aconseguit iniciar per a la transformació del parc de Ca n’Oriol (pressupost actual de 4 milions d’€). Creiem que queda molt camí per recórrer si volem fomentar una veritable participació i, per tant, la implicació de les persones en la construcció de la ciutat on fan la seva vida quotidiana.