Enmig de totes les barbàries, sempre hi ha hagut homes i dones que han resistit des de la solidaritat, la defensa de la pau, i la ferma convicció de la bondat humana. Homes i dones dels quals tenim exemples encara entre nosaltres; molts d’altres noms ja s’han perdut en l’oblit o en les cunetes. Probablement la gran importància de rescatar, cuidar i donar a conèixer allò que anomenem “memòria històrica” tingui a veure amb la reivindicació de la bondat humana. En reclamar la victòria del bé sobre el mal, per més que les guerres sempre les perden els mateixos. Enteneu-me, no es tracta de perpetuar el conflicte -com alguns insinuen- ni de reobrir ferides. Més aviat es tracta de tancar aquelles que s’han ignorat. Reparació i dignitat.
La Neus Català ha fet aquest 6 d’octubre 103 anys. A la Neus la coneixem perquè va viure a Rubí, i l’estimem perquè és una d’aquestes persones que, al mig de la barbàrie, es va mantenir ferma no només per sobreviure, sinó per fer que la seva història -que és la de tantes- sobrevisqués també. Tant l’estimem, que fa ja uns quants anys que demanem a l’Ajuntament que posi el seu nom a la plaça Nova, a Les Torres, on va viure mentre va ser veïna nostra. Però sembla que la comissió del nomenclàtor no es reunirà abans que acabi el mandat, i queda la petició a sobre la taula del proper govern.
La Neus Català no és l’única rubinenca que va viure la terrible experiència dels camps de concentració. Al menys 11 veïns de la nostra ciutat es compten entre les víctimes de camps de concentració d’aquella Europa ressentida i desbordada. Al mes de Febrer de 2017 el Ple va aprovar la nostra moció per instal·lar a la ciutat les Stolpersteinen, unes llambordes que des del terra de la ciutat recordem els homes i dones que van passar pels camps de concentració durant la II Guerra Mundial. El perquè és important ho tenim clar: homenatgen les víctimes de la guerra, construeixen la nostra identitat com a poble i fan justícia a aquelles persones que l’oblit s’emportarà si no fem res. El perquè el govern no ha fet res per donar compliment a la moció -cosa que només li costaria finançar una part de les despeses de desplaçament del creador de la proposta- jo ni ho sabem ni molt menys ho tenim clar.
Però no deixarem que aquestes víctimes de la barbàrie caiguin en l’oblit, perquè la Neus Català no ha oblidat, tot i els seus 103 anys, a aquelles persones que van patir a la carn i a l’ànima una de les èpoques més negres de la nostra història. Ella és en aquest aspecte, i també en altres com la lluita política, una de les nostres heroïnes, un referent. I per això seguirem reivindicant la creació de la Taula municipal per a la Memòria Històrica, com a eina imprescindible per a la construcció d’una societat més justa, pacífica i crítica.
Neus, tú que no vas plorar mai davant els nazis, gràcies i moltes felicitats pel teu 103è aniversari.
Salut i República.