Durant aquest mes d’abril aprofitem per reflexionar sobre el bullying. Actualment un de cada 7 estudiants a Catalunya ha patit assetjament escolar, una xifra bastant elevada. El percentatge de joves que han viscut bullying a Catalunya es troba en un 14%, segons l’informe ‘El benestar dels estudiants’, que parteix de l’enquesta que voluntàriament van respondre els alumnes de 72 països que van participar en l’informe PISA del 2015. Dites aquestes xifres vull fer algunes reflexions aprofitant la meva visió com a Educadora Social i Tècnica en Educació Infantil.
Es parla sobre diferents tipus d’assetjament escolar i/o bullying: el verbal, aquell que es produeix a partir de les paraules; el físic, aquell que és a través de la violència física; el psicològic, aquell que es produeix a partir d’intimidacions, persecució, xantatge; el sexual, aquell en què hi ha actes malintencionats cap a altres persones a les parts íntimes i un que vull donar-li molt d’èmfasi per la societat la qual ens trobem, el cyber bullying. Aquest últim es produeix per les xarxes socials i les TIC. Per desgràcia, durant tota la vida hi ha hagut i hi haurà nens que pateixen bullying a les escoles, hi haurà agressors i víctimes.
Habitualment, els agressors escullen a víctimes amb alguna característica destacada o diferent de l’habitual i comú per fer-li assetjament escolar. Els infants veuen la diversitat dels altres com a oportunitat per assetjar-los, per exemple si un infant porta ulleres, si prové d’un altre territori, si té un pes superior al dels altres, etc. El perfil dels agressors sol ser d’infants o joves que tenen una personalitat de lideratge, poca empatia i agressius.
S’ha de tenir molt de compte amb el cyber bullying a través de les TIC, com poden ser els mòbils, les tauletes, ordinadors, etc. Avui dia gairebé tots els infants des de ben petits disposen de dispositius electrònics que tenen accessos a Internet. S’ha de donar una educació tecnològica per fer-ne un bon ús. Si es fa un bon ús sobre les TIC, poden ser molt productives però, al contrari, poden ser molt destructives. Com a pares s’ha de tenir un control sobre l’ús que fan els fills sobre les tecnologies.
Durant l’etapa escolar molts infants difonen rumors, imatges, vídeos que poden ridiculitzar a altres infants. Els acusadors aprofiten les TIC per assetjar a altres persones. L’avantatge que troben els agressors pel que fa al cyber bullying, és el fet de publicar una foto o vídeo a les xarxes socials i que aquest arribi en pocs minuts a milers de persones per poder fer el dany més gran possible. Un altre avantatge del cyber bullying és que es produeix per xarxes socials i aquestes estan actives durant les 24 hores del dia i cada dia de la setmana, no cal que l’altra persona estigui de forma presencial, com pot ser en altres tipus d’assetjaments. Amb la comercialització de les xarxes socials com Instagram, Facebook o Twitter, augmenten molt més aquestes conductes.
Un punt important i molt rellevant és el paper que fan les diferents institucions, en aquest cas l’escola o el centres, davant d’aquests successos. Des del centre Compartir es realitza una prevenció i detecció ràpida per poder treballar de forma immediata i poder evitar els menors danys possibles, alhora també treballant i sensibilitzant perquè no torni a passar.
Com a educadora social, crec que des de les diferents institucions s’ha de treballar una educació formada en valors on es tingui en compte l’empatia, el respecte, etc. També cal treballar la diversitat, acceptar que cada infant té unes característiques diferents, acceptar-les i respectar-les. També donar-li enriquiment a la diferència, on cada persona aprèn dels altres i ningú és més que ningú i evitar que els infants pensin que la diferència és un aspecte negatiu, sinó tot el contrari.
Per tant, vull donar molta importància a l’observació dels infants i fer èmfasi en els diferents indicadors que poden mostrar. No s’ha de passar per alt cap acte sospitós, ja que normalment aquests senten vergonya i volen ocultar els seus assetjaments.