-Els dotze anys socialistes són un bagatge per emmirallar-s’hi?
-Sí, sobretot els vuit primers, amb inversions necessàries com la rambla del Ferrocarril, dues escoles de Primària noves, dues rehabilitacions d’escoles, tres escoles bressols… Continuarem garantint que les persones que més ho necessitin tinguin l’ajuntament al seu costat i treballarem sense descans per la reactivació econòmica i la generació de llocs de treball.

-El dia de la presentació la candidatura destacava el seu nom amb majúscules. És una manera de marcar distàncies amb Carme García?
-És una renovació de la candidatura, l’alcaldessa actual ha fet tres mandats i ha acabat un període. La idea era posar de manifest que hi havia una nova candidata i ressaltar-ne el nom, va ser un tema de màrqueting polític. La nostra marca, PSC, és a tot arreu, som socialistes i no reneguem de les nostres sigles.

-Com definiria actualment la seva relació personal amb l’ alcaldessa?
-La necessària per fer el traspàs dels temes més importants i recollir allò que està per fer. No és una relació amigable però sí cordial, en política passen moltes coses i jo acostumo a oblidar ràpidament les misèries, vull treballar per l’interès general, no per l’Ana María Martínez com a persona. En el seu moment la persona que dirigia l’Ajuntament va considerar que no havíem de tenir delegacions de govern ni jo ni la meva número 2. Ara hem treballat un projecte de futur que recull el màxim nombre possible de suggeriments dels veïns perquè compartim el mateix objectiu: fer de Rubí una ciutat millor.

-Les lluites internes els poden passar factura?
-Als ciutadans no els interessa, la gent vol servidors públics que treballin per l’interès general, no per airejar els draps bruts.

-Carme García s’acomiadava amb “la satisfacció d’haver liderat una transformació profunda”. En què s’ha transformat Rubí més enllà d’obres concretes?
-En una manera diferent de gestionar l’administració pública, perquè es va reduir el deute, i en la flexibilitat per adaptar el projecte municipal a la situació brutal de crisi. Hem creat la regidoria de comerç i la de la dona, hem treballat en els serveis socials, que estaven sota mínims… polítiques de pes per posar Rubí en els circuits, fins ara ningú venia a invertir-hi.

-Com es poden atreure nous inversors?
-Necessitem sòl industrial de qualitat dins d’un Pla director de polígons, perquè quan algú vingui a Rubí, la segona zona industrial de Catalunya, s’hi vulgui instaŀlar. Que un inversor hi trobi tot allò que busca per situar el seu negoci, això ajudarà els ciutadans a veure possibilitats d’ocupació.

-Quines són les mesures legals per recuperar el Casino?
-Ens les diran els juristes. El Casino ha de tornar a ser un equipament cultural municipal, ara fa mal. Els rubinencs que tenim una certa edat i l’hem usat, -la meva mare i jo hi hem ballat-, volem que torni a ser de la ciutat, perquè no el sentim així. S’ha d’intentar que el conveni de cessió sigui immediat. No podem tornar a fer un balanç d’aquí a quatre anys i que continuï sent un equipament preciós però tancat, cal tenir-hi una oferta cultural de qualitat.

-Què tenen previst pels tres coŀlectius prioritaris, gent gran, infància i persones amb discapacitats?
-Volem ser una ciutat amiga de la infància, amb menjadors oberts més enllà del període escolar per garantir un àpat diari, de la mateixa manera que en el darrer mandat tots els nens que van soŀlicitar una beca-menjador la tenen. Volem recuperar la setmana de la gent gran, treballar activitats intergeneracionals i posar la seva experiència al servei de la ciutat. Per a les persones amb discapacitats augmentarem els recursos per l’atenció integral des de la inclusió, creiem que no fan falta més serveis específics. I un pla de millora per canviar la titularitat de la Finca Font del Ferro, que sigui una fundació paraigües que ens permeti ampliar-ne els serveis.

-Què faran per evitar que els joves marxin de la ciutat?
-Volem aules d’estudi els caps de setmana, projectes d’inserció laboral vinculats a promocions d’habitatge exclusives per a joves i que la formació sigui coincident amb les necessitats de les empreses de la ciutat. Els joves i els majors de 45 anys són els coŀlectius amb més taxa d’atur i hem de buscar com l’administració es pot posar al seu costat. Pel que fa als joves, l’oci és una assignatura pendent, no només per les mancances d’oci estable sinó també per la sensació de no participació: no es pot planificar una festa major sense tenir en compte la seva opinió.

-En quin moment es troba el projecte del carril-bici?
-És fàcilment executable i sostenible i ens ha de dur a fer un Pla de mobilitat, la connexió amb Terrassa i Sant Cugat és fàcil, tot i que l’urbanisme d’aquesta ciutat no estava pensat per fer-hi carrils bici per dins. Allà on sigui possible els farem perquè ha estat una de les demandes que més ens han fet.

-Segons CiU, l’Ajuntament s’ha preocupat només del dia a dia, té la ciutat bruta i els recursos humans antics. Com es pot canviar aquesta percepció?
-El POUM s’ha de resoldre, dependrà de com es treballi a l’inici del proper mandat, cal un nou instrument de planificació però no és el que més perceben els ciutadans com a necessitat. Vull felicitar els treballadors municipals de l’Ajuntament que fan funcionar la ciutat. Hem plantejat brigades d’acció immediata de neteja per barris, cobrir els llocs de treball amb plans d’ocupació i la figura del policia de barri. Farem polítiques de proximitat, millorarem el manteniment i la neteja de l’espai públic i treballarem la convivència entre persones amb animals de companyia, sobretot gossos, i els qui no en tenen. Cal mentalitzar-nos que el civisme és cosa de tots.

-El candidat de C’s parlava “d’urbanitzacions deixades de la mà de Déu, el simulacre de parc amb palets de la plaça Pearson”, es queixava de tenir l’IBI i IAE més alts de la comarca, de la manca d’aparcament…
-Cal millorar l’enllumenat o el servei de neteja de les urbanitzacions. El tema dels palets de la plaça Pearson és el resultat d’un procés de participació que no acaba de funcionar, si no respon a allò que la ciutadania vol haurem de veure què es pot fer. Enguany hi ha hagut una rebaixa considerable de l’IBI, del 12%, i quan va pujar va ser perquè es va haver de respondre a un increment des de Madrid, l’IAE no és el més alt de la comarca. Cal que tots contribuïm amb els impostos per tenir una ciutat digna, amable, neta, acollidora, l’obligació de qui governa és ajustar aquests impostos als serveis que pot oferir i el PSC ha primat serveis públics de qualitat. No defensarem la pressió fiscal sobre la ciutadania. S’han treballat les bonificacions de l’IBI per a les persones que més ho necessiten, la protecció social dels més necessitats millorarà més. Pel que fa a l’aparcament, una ciutat ha de tenir espais per a tothom. En tenim dos de públics gratuïts i cèntrics, cosa difícil de trobar a la comarca.

-Abadías també parlava de promeses incomplertes, com la passareŀla amb Can Fatjó o una Ronda. S’han guardat definitivament al calaix?
-La passareŀla és competència de la Generalitat, que tampoc ha fet els jutjats, l’hospital, l’escola del Bosc.. fins al 2010 hi havia coses previstes que han quedat al calaix de la plaça Sant Jaume. El més important que s’ha quedat al nostre calaix és el POUM, que s’està acabant de dissenyar. La Generalitat no ha entès que una ciutat de 75.000 habitants mereix un dispositiu sanitari especialitzat i el continuarem reclamant, així com l’escola del Bosc, que s’havia planificat i no vam ser els socialistes els qui ho vam incomplir sinó els convergents.

-La FAVR proposa eliminar els càrrecs de confiança i els assessors, reduir el 40% dels sous dels polítics i el 60% de les assignacions mensuals dels partits per invertir en manteniment, seguretat, entitats, polítiques socials… Ho veu factible?
-S’ha de ser molt curós quan es parla de segons què, a vegades la desesperació fa dir coses absurdes. Plantejar això és demagògia.

-Tractaran el debat sobiranista?
-No, nosaltres parlarem de Rubí en primer, segon i tercer lloc.

-Són una amenaça real l’AUP o la FAVR, que recullen la indignació veïnal?
-La situació general ha fet que tots estiguem una mica enfadats pels casos de corrupció, que nosaltres tractarem amb tolerància zero. Amb proximitat i el diàleg volem demostrar que hi ha una altra manera de fer política i els ciutadans valoraran allò que els oferim. La democràcia és rica, que cadascú voti el que vulgui. Rubí ha estat una ciutat de tradició socialista i confiem que el 24 de maig torni a ser-ho.

-Es veuen guanyadors?
-Tenim bona percepció, la gent ens està donant molts ànims i ajudant amb suggeriments que ens han permès fer la millor proposta i la millor candidatura per governar els propers quatre anys.

-Estarien oberts a pactar?
-Ara estem oberts a guanyar, parlarem de pactes quan passin les eleccions. Sortim a guanyar.