A la plaça situada entre la de Catalunya i la del Dr. Guardiet, actualment ocupada per terrasses de diversos bars i restaurants, i que està tocant al carrer de Maximí Fornés, fins al 1988 s’havia aixecat un interessant edifici, documentat des del s. XVI.

Sabem que hi havia almenys des del 1582, per les dades que tenim, un casalot amb horts que era propietat del Consell (és a dir, el municipi), que l’arrendava com a fleca i taverna i que ocupava tota una illa. A més de ser un lloc on es venien aliments, feia les funcions de posta on paraven firaires, traginers, etc. i on canviaven les seves muntures. Oferien també servei d’habitacions i dinar.

Amb el temps, s’hi anaren instal·lant diverses botigues, com una d’espardenyes. Entre els segles XVIII i XX la família Roca tingué cura de l’edifici i els seus serveis: el 1790 Pau Roca era responsable de la fonda i de les botigues, substituït el 1831 per Francesc, al qual prengué el relleu Domènech, des del 1880, fins al 1923.

Com que era situat al costat d’on era el mercat municipal, a l’actual plaça del Dr. Guardiet, al redós de les seves parets els marxants instal·laven les seves provisionals paradetes.

També hem trobat la notícia que cap a finals del segle XIX, durant uns anys, allotjà el Centre Democràtic Republicà.

A principis del segle passat aquest antic hostal i fonda disposava de carruatges tirats per cavalls que feien el viatge cap a l’estació de trens del Papiol.

Però l’establiment més important de l’edifici era la Fonda Rubí, entre 1900 i 1930, regentada per Marcel·lí Vallhonrat. A partir de 1915 oferien amb dinars (amb productes dels horts de la casa) a partir de 3 pessetes i habitacions a partir de 6 pessetes la nit. S’hi entrava pels carrers de l’Església i de Pi i Margall (actual Maximí Fornés). Disposava de jardí (els horts), terrassa i el garatge, cotxeres i quadres que sempre havia tingut la casa.

El 1910 les cotxeres de cal Sabateret es van convertir en botigues: tenim constància de la fusteria del Vila, la dels cafès Tupinamba i, a les barraques dels horts, la cansaladeria del Códul i la merceria del Leoncio. També hi havia diverses sabateries, i d’aquí li ve el nom de “cal Sabateret”: curiosament a una d’elles es feia calçat per monges i sacerdots.

El 1956 el vell casal fou totalment transformat durant el mandat de l’alcalde Josep Fortino: als baixos s’instal·laren els telègrafs i una sala d’exposicions; a la primera planta, la biblioteca municipal, i a la segona, la Secció Femenina i el Museu de Rubí, inaugurat a la Festa Major d’aquell any.

Al lloc que havia estat jardí es va fer un edifici on els baixos eren ocupats per l’oficina de correus i la comissaria de la Policia Nacional, i els pisos, per l’Acadèmia Almi.

Tot fou enderrocat el 1988.