El 13 de setembre del 1918 a les 11.10 hores el tren elèctric procedent de Barcelona efectuà la seva entrada a la nova estació de Rubí, enmig d’una gran expectació i alegria popular.

Ja abans s’havia començat a construir l’estació, acabada per acollir l’arribada del conjunt d’automotors Brill fabricats a Filadèlfia que prestarien servei fins als anys 70 del passat segle.

L’estació, com recalca l’historiador Enric Escofet en el seu article publicat al recentment aparegut Butlletí del GCMR-CER dedicat a la història del tren, va constituir durant el segle XX la porta d’entrada i sortida de la població. Escofet ens explica que el novembre del 1918, la mitjana diària de passatgers a Rubí era de 500 persones i segons Ramon Batalla, el 1919, un any després d’inaugurar-se l’edifici i la línia, ja s’havien venut uns 200.000 bitllets, quantitat importantíssima si pensem que la vila tenia en aquella època poc més de 5.000 habitants.

Malgrat que en un principi només hi havia una via, l’estació tenia dues andanes. La segona només era utilitzada els diumenges, quan hi havia major freqüència de tren, és a dir, cada mitja hora en comptes de cada hora, que era la freqüència dels dies feiners, i és que a Rubí en aquelles reculades èpoques venia molta gent els caps de setmana per a gaudir de les belleses naturals i paisatgístiques, així com de les seves fonts. La resta dels dies de la setmana era principalment utilitzat per obrers i obreres que sortien de Rubí per anar als seus llocs de treball.

Durant la Guerra Civil, era l’estació el lloc del comiat dels soldats que anaven a incorporar-se al front, en direcció a les caixes de reclutament situades a la ciutat comtal.

Posteriorment, als anys 60 i 70 era on desembarcaven les onades d’immigrants procedents de Barcelona que havien arribat d’altres zones de la península carregats de maletes per trobar algun lloc de treball a la població.

Pel que fa a aspectes arquitectònics, direm que l’estil de l’edifici és totalment noucentista i consta de dos pisos. A la planta baixa, hi havia el despatx de bitllets i un vestíbul o sala d’espera. Al pis superior, hi vivia el cap i el sotscap d’estació amb les seves famílies. La façana central, que dona al nord, consta d’un mòdul central emmarcat per dos més a cada banda i amb un frontó a la part superior que presenta un cercle cec en relleu al centre del timpà.

Ha desaparegut, malauradament, el tancat que envoltava l’edifici pels costats sud i oest, construït el 1922 per la mateixa empresa que finançà les obres de l’estació, és a dir, Ferrocarrils de Catalunya. La part oest de la tanca va ser destruïda durant les obres d’edificació de la nova estació entre 1992 i 1993, mentre que la part meridional, que encara subsistia, fou eliminada el 1998.

El 1993 es va construir la nova estació, com hem dit, i el vell edifici seria reconvertit per a usos culturals. Avui en dia és un equipament que depèn del Museu Municipal Castell i acull bàsicament exposicions. En aquests moments, podeu visitar la dedicada precisament a la història del tren a la nostra població, fins al gener del proper any.