Aquesta via urbana creua el nucli urbà de Rubí d’est a oest. Si bé avui en dia comença al final del carrer de Bartrina a la part oriental, fa uns cent anys el seu inici era al camp del Cairot (situat entre el carrer de Sant Cugat i el de Llobateras, abraçant entre altres terrenys l’actual plaça de l’11 de Setembre) i acabava per ponent quasi tocant la riera, prop del col·legi Regina Carmeli (abans, convent de les Germanes Carmelites de Sant Josep). La prolongació oriental del carrer fins al de Bartrina va tenir lloc durant el mandat de l’alcalde Murillo, als anys 60, arran de les obres de cobriment del torrent de l’Alba, que passava pels voltants.

Aquesta via urbana, des del segle XIX, va prendre el nom de la família propietària de la masia i les terres de Can Cabanyes, ara desapareguda. De fet es trobava prop del límit septentrional de les seves possessions a Rubí, que molt possiblement era l’actual carrer de Cervantes.

El carrer de Llobateras feia baixada cap a occident i travessava el carrer de Barcelona (actual avinguda del mateix nom) per la “cantonada de les mentides”, on molta gent feia petar la xerrada explicant tafaneries. Aquí hi havia el forn de pa de Josep Prat i a l’altra banda, la botiga de “cal Menció”. Una mica més avall arribava a la plaça de l’Aurora (ara d’Anselm Clavé), on, fent cantonada amb l’actual carrer del Dr. Turró, es trobava la bonica casa modernista feta construir pel veterinari Ramon Vilaró, avi de l’escriptora Olga Xirinachs.

S’hi trobava al carrer de Llobateras la secció de nens de les Escoles Nacionals, activa fins a l’esclat de la guerra civil. Eren anomenades popularment “el Comú”, o fins i tot “el Cumu”, i les seves condicions eren lamentables. De fet a la República l’estat va assignar una bona partida per fer unes noves escoles graduades al lloc on després s’aixecaria el Col·legi dels Germans Maristes a finals dels anys 60. Un cop passada la guerra les escoles nacionals de nens es varen traslladar a l’actual carrer del Dr. Gimbernat i l’antic edifici seria ocupat més tard per un taller mecànic fins als anys 80.

També s’hi ubicava el taller de rodes de carro de Carles Valls i un altre local, cal Cisteller, on es fabricaven coves i cistells per a la verema, normal en una població que vivia de l’agricultura del vi.

Entre 1956 i 1982 a la part baixa del carrer existí una fusteria que elaborava mobles d’estil antic, a càrrec de Lluís Marco.

El 1976, entre el carrer de Llobateras, el passatge del mateix nom i el carrer de Magí Ramèntol, es van començar les obres per tal de construir el nou Mercat Municipal.

Finalment, hem d’esmentar que durant les festes del Corpus, a principis de juny, el carrer era engalanat amb boniques catifes de flors.