L’autora pinta, descriu, expressa i imagina l’anell social perfecte amb l’espectador. Mostra el seu món i el seu imaginari sense analgèsics, a pèl, de forma directa. L’expressió pictòrica no està rellepada, les pinzellades són valentes, els colors forts.
La visió d’aquestes obres de Blanca Haddad és com posar un peu en el seu discurs. Sentir les seves reivindicacions i la seva ràbia i dolçor, amagades darrere d’una pàtina de fingida exclusió.
Un camí resseguit per belles roses amb punxegudes i inevitables espines.
La por, la por…, sempre la por, a no cridar prou alt, a què la metàfora no sigui entenedora, a no vestir les imatges presentades amb els referents adients, a no arribar al públic… En aquesta mostra de Blanca Haddad, a mi personalment, un text seu exposat entre les pintures, em va guiar a un espai mental on vaig poder desencriptar missatges. Diu així:
“Gallina caida,
muerta en vida,
entregaste tu vida a los otros,
tu tiempo a la nada,
tu energía a lo doméstico.”(…)
Per veure i poder llegir el text íntegre de l’artista haureu d’anar a visitar la mostra a Ull x Ull Cultural.
Crec que tan sols amb la valentia de les seves pinzellades i l’atreviment de les seves afirmacions es pot deslligar l’amagat darrere l’aparença i gaudir del seu dolcíssim discurs.