-Què és l’AUP?
-Jordi Muntan: És una assemblea ciutadana pura i dura, formada per diferents persones, un grup format per militants de partits o membres que vénen de l’assemblea d’Alternativa.

-Què canvia l’AUP respecte ACR?
-J.M.: En el funcionament no canvia gens, el canvi és l’aportació de més persones d’altres formacions polítiques, que aporten ideologia, i un model de lluita social.

-I en què es diferencia l’AUP a la resta de candidatures que es presenten a Rubí?
-Aitor Sánchez: És una assemblea oberta, on tothom pot venir, és molt més transparent i transversal. L’assemblea decideix el què es farà i és oberta a qualsevol persona.
-Mireia Gascón: Tot i que hi ha les FAVR, l’AUP és estrictament local, independentment que hi hagi altres formacions que donin suport a l’AUP, que sí que tenen estructures en l’àmbit nacional, a l’AUP preval la visió local. En aquest sentit, la independència és total.

-Com us beneficia l’entrada d’EUiA?
-M.G.: La gent d’EUiA que s’ha integrat és molt diversa. A ACR érem potents en Medi Ambient i Territori, però coixejàvem en aspectes com les lluites socials i l’àmbit de les persones. Crec que la incorporació d’EUiA i la CUP ens fa més rics.
-J.M.: Ja fa temps que fem política amb EUiA, el CRAC n’és un exemple, política al marge de la institució. Ara EUiA s’incorpora per fer política institucional, però el projecte va molt més enllà de les eleccions, la política institucional només és una part.

-La incorporació d’EUiA va ser plàcida o va provocar tensions a l’assemblea?
-A.S.: El fet de compartir projectes com el CRAC o la campanya Espais Buits ho ha facilitat molt. Ha estat natural.
-J.M.: L’AUP sempre ha tingut la porta oberta i la seguirà tenint. De fet, quan va començar Convocatòria per Rubí (CxR) sempre vam mantenir el mateix posicionament: les decisions s’havien de prendre a l’assemblea i els partits quedar-ne al marge. Estem molt contents i orgullosos perquè crec que ho hem aconseguit. CxR no va sortir bé perquè hi havia certs partits, especialment un, que no assumien aquesta forma de treballar. L’AUP és un projecte per anar creixent, els passos importants es donaran els anys vinents i ens agradaria que, d’aquí a 4 anys, fos l’opció d’esquerres majoritària a Rubí.

-S’ha parlat molt de la confluència d’esquerres, teniu la sensació que la confluència s’ha produït a l’AUP o que l’esquerra s’ha dividit?
-J.M.: Com a esquerres alternatives hem confluït els que havíem de confluir i qui no ha volgut acabar confluint potser és que no es creu aquest model.
-A.S.: No serveix de res fer un discurs regenerador i que després funcioni com fa 10 anys.
-M.G.: Jo crec que ajuntar les esquerres només perquè són esquerres no té sentit. Crec que hi ha d’haver alguna cosa darrera, només pel fet de dir-se d’esquerres no justifica anar tots junts.

-Teniu por que la candidatura nova, amb sigles noves, i per tan poc coneguda, us pugui passar factura electoral?
-M.G.: És una limitació, però un sacrifici que cal fer a canvi de fer un projecte més consistent.
-J.M.: Tenim el repte d’explicar-ho, però no som una candidatura nova que ha començat ara, és un projecte nou recolzat en organitzacions que porten molts anys treballant. I aspira a créixer, no és una marca electoral.

-ACR durant aquest mandat ha estat molt combativa amb temes com l’abocador o els equipaments culturals. Que s’hauria pogut fer que no s’ha fet?
-M.G.: El Pla d’equipaments, el Pla de mobilitat, que és urgent per Rubí… Es podria haver donat més ‘canya’ a tot el tema dels abocadors. En general, hi ha hagut deixadesa.
-J.M.: No hi ha hagut projecte. Senzillament s’ha anat fent dia a dia, sense una idea clara. El que ha passat per exemple a la Finca Font del Ferro ha estat patètic, a moltíssimes ciutats de Catalunya els agradaria tenir aquest equipament i aquí està abandonat. I després, la deixadesa dels equipaments culturals: antics Cinemes, Torre Salduba, el Centre Cívic del Pinar, que està buit, la Torre Bassas, que no acaba de fer la seva funció… La capacitat política ha estat molt baixa, especialment en els 12 darrers anys. Caldrà trencar aquesta dinàmica i posar sentit comú, però això vol dir una feinada de por perquè està tot molt deixat. No pots gastar 20 milions d’euros de superàvit fent obres, vol dir que no tens cap projecte, acabes el mandat arreglant 4 carrers però no has deixat a la ciutat un projecte potent.

-Què és el pitjor que ha fet el govern?
-M.G.: El POUM, que no l’ha fet i que és el gran projecte de ciutat pendent.
-J.M.: Descohesionar molt la ciutat. Rubí a finals dels 90 tenia una ciutat cohesionada perquè es treballava als barris, es va deixar de fer i ara els barris són molt diferents. Pots voler fer una ciutat agradable però ho has de basar en alguna cosa tangible. Un exemple, el 47% de Rubí és zona rural, però no hi ha cap itinerari senyalitzat, cap recorregut marcat, la gent no coneix ni el territori, no és una ciutat en la qual la gent pugui dir que sent a gust ni que pot participar. La gent agafa i se’n va a fora i el rubinenc té dret a l’oci i això a Rubí no existeix en cap aspecte.

-Alguna cosa haurà fet bé el govern.
-J.M.: Clar que fan coses que estan bé, però són petites accions que no canvien res, seguint el dia a dia. Per exemple, no serveix de res que l’Ajuntament estigui poc endeutat si la ciutat està feta un desastre, hi ha d’haver equilibri.
-A.S.: Han anat tapant forats.

-Fa molt temps que treballeu el Pla de treball. Quines són les idees principals?
-J.M.: El que fem amb el Pla de treball és prioritzar, i prioritzem la cohesió social, però no és un titular, el que fem és donar-li sentit a totes les propostes buscant la cohesió social. Per exemple, volem tirar endavant un Parc agrari, on es podrien fer polítiques d’inserció laboral, projectes locals, etc. Protegeixes el territori, li dónes un rendiment i fas divulgació a les escoles, que no desenvolupen activitats a Rubí.
-M.G.: Crec que el mandat vinent ha de servir per establir un projecte de ciutat, per això creiem que cal impulsar els plans de mobilitat, d’inclusió social, d’equipaments, etc.
– J.M.: També volem remunicipalitzar els serveis bàsics, no només per qüestions ideològiques, sinó perquè seria més eficient i rendible, el rebut de l’aigua i els residus seria més baix. I així es preserva que no es tallin els serveis a les famílies que no poden pagar els rebuts.

-Com voleu que sigui Rubí d’aquí a 4 anys?
-M.G.: Una ciutat on la gent pogués passar el cap de setmana sense pensar que han de marxar.
-A.S.: A mi m’agradaria que la gent se sentís seva la ciutat, que pogués aportar-hi coses.
-J.M.: Que la gent trobi que Rubí és un lloc agradable no només per viure. Molta gent no diu que és de Rubí sinó que viu a Rubí. Si tu estàs a gust en un lloc, pots desenvolupar coses, veus que la ciutat funciona més o menys com t’agradaria, segurament acabes dient que ets de Rubí sense que cap polític et faci un lema.

-El proper ple estarà molt fragmentat, quin paper us agradaria tenir?
-J.M.: Poder aplicar el màxim del nostre model de ciutat, però no a qualsevol preu. Negociarem per assumir les responsabilitats que ens pertoquin, però amb partits que creguin en la nostra forma de fer política. No renunciarem a l’essència del què és l’AUP.
-Si arribeu al govern que és el primer que fareu?
-M.G.: Eliminar càrrecs de confiança.
-J.M.: I saludar la gent que treballa a l’Ajuntament, conèixer la gent de la casa, explicar-los la idea que volem aplicar.

-L’AUP és una candidatura independentista?
J.M.: Sí, independentista, d’esquerres i alternativa.
-M.G.: I molt municipalista.

-Alguns partits plantegen aquestes eleccions com una primera volta de les del 27S, quina és la vostra opinió?
-J.M.: El tema nacional és un punt més, però pesa molt més el projecte municipal.
-A.S.: No ens podrem permetre el luxe de simplificar-ho en aquesta vessant nacional. Estem construint un projecte per la ciutat.
-M.G.: A Rubí la situació és tan decadent que la gent necessita un canvi el clau local, no tant en clau nacional.

-De què serveix tenir un govern municipal pro independència?
-J.M.: És important perquè els ajuntaments tenen força, però no podem renunciar a la nostra idea de ciutat només per fer un govern independentista, perquè al ciutadà li aporta molt poca cosa. El procés independentista pot durar anys, no ens pot condicionar, i la política municipal es fa dia a dia.