Dels resultats de les eleccions municipals del 2015 va sorgir un Ple molt fragmentat, sense majories absolutes. El PSC, com a força més votada, va liderar en minoria l’executiu local, després d’un intent de pacte que no va arribar a bon port per part d’altres forces d’esquerres, que consideraven que era el moment de rellevar els socialistes, en el govern des de l’any 2003.

Tot i que la voluntat inicial va ser la d’arribar a consensos, després del primer any, el mandat va passar a estar marcat per la confrontació, la crispació i la polèmica. La manca d’acord amb els partits d’esquerra va obligar el govern a mirar cap a la dreta i a aprovar-ho pràcticament tot gràcies als vots de PP i Ciudadanos. Aquest fet va irritar la resta de formacions.

I arran d’això, Esquerra Republicana, Iniciativa per Catalunya Verds, l’Alternativa d’Unitat Popular, Veïns per Rubí i Convergència Democràtica van mantenir diverses trobades per arribar a un acord i presentar una moció de censura per tal que Xavier Corbera fos el nou alcalde, rellevant així Ana M. Martínez del càrrec.

Una moció de censura que mai va arribar a bon port perquè el PSC va allargar la mà al regidor de Convergència Sergi García per entrar al govern amb el suport de C’s i el PP, que volien evitar un futur alcalde de caràcter independentista. Així, Sergi García, sense abandonar el seu grup polític, va entrar al govern amb una dedicació de mitja jornada i una remuneració anual de 40.000 euros i va desactivar la possibilitat de canviar el govern. L’acció va ser considerada com la compra d’un regidor per part del govern i un cas de transfuguisme pel que fa a aquest regidor i va encendre encara més els ànims.

El PSC es va garantir una certa estabilitat i va poder aprovar els pressupostos amb el suport incondicional de C’s i el PP. Però es va tancar la porta a arribar a un consens amb les forces d’esquerra. Pel camí, PP i C’s han viscut les seves pròpies crisis i el mandat ha finalitzat amb cinc regidors que han abandonat les sigles per les quals es van presentar. El resultat de tot plegat no ha estat positiu per la ciutat.

El 26 de maig els ciutadans estan cridats a votar i hauran de decidir la configuració d’un nou govern. Pel bé de la ciutat, els partits haurien de posar els marcadors a zero i tornar a començar de nou, perquè el consens és imprescindible i no s’esperen majories àmplies. Ha faltat durant aquest mandat cultura del pacte i del diàleg. Esperem que l’experiència serveixi precisament perquè aquest conjunt de circumstàncies anòmales no es tornin a repetir.