Arribem a l’equador de la campanya de les municipals i el que havia de ser un període per tal que les diferents formacions polítiques donessin a conèixer els seus programes electorals i les seves propostes, ha quedat arraconat en un segon pla per la protesta dels veïns de Can Rosés en relació a la instal·lació d’un centre d’emergència de menors no acompanyats a l’Hotel Terranova.

Tractant-se d’un tema tan sensible -parlem de menors estrangers que arriben sols al país i que queden sota la tutela de la Generalitat- era d’esperar que les administracions estiguessin a l’altura de les circumstàncies, però no ha estat així. Primer de tot, la Generalitat abans d’iniciar les obres de reforma de l’hotel hauria d’haver contactat amb el territori i l’Ajuntament no hauria d’haver demanat posposar fins a finals de mes la trobada amb la Generalitat.

Quin és el resultat de la manca de transparència de les dues administracions? Els veïns s’han assabentat de tot plegat preguntant als operaris i la rumorologia ha ajudat a alimentar pors i recels entre la gent. És normal i comprensible que el veïnat de Can Rosés tingui dubtes, fins i tot es pot entendre que puguin sentir por. És per evitar això que cal explicar bé els projectes quan són d’àmbits sensibles i posar tota la informació sobre la taula des de l’inici.

En segon lloc, la reacció de l’Ajuntament també ha estat qüestionable. Rubí, a més de ser dels pocs ajuntaments que tenen un Pla d’Acollida, és Ciutat Amiga de la Infància, reconeguda per Unicef i una de les ciutats importants del país. Estem parlant de menors que arriben sols a Catalunya i que no tenen cap lloc on anar. El paper de la institució local ha de ser el de mediar, negociar i, en tot cas, si ho creu, convèncer a la Generalitat que no és l’espai idoni, proposar alternatives, buscar solucions i evitar que esclati un conflicte social. Per dur a terme tot això hi ha els canals institucionals, però en cap cas no es pot consentir una guerra oberta on els menors més vulnerables es fan servir com a arma llancívola entre les dues administracions en un espectacle mediàtic lamentable i irresponsable que ha fet pronunciar-se fins i tot al Síndic de Greuges de Catalunya i on Rubí, com a ciutat, no ha sortit ben parada.

El diàleg, la transparència i la informació són fonamentals per trobar un camí de sortida a aquesta polèmica i mai no es pot oblidar que, en definitiva, estem parlant de menors sense famílies. Les dues administracions han de seure en una taula, amb representació del veïnat i de les entitats locals que treballen aquesta temàtica i buscar una sortida a la situació. Rubí ha estat sempre terra d’acollida de la gent que ha vingut d’altres llocs, d’Espanya i d’arreu del món, i cal buscar els mecanismes i camins perquè continuï sent una ciutat oberta, solidària, tolerant i acollidora.