El Sindicat del Lloguer ha explicat aquesta setmana que finalment les comunitats de veïns de Sant Jordi Parc, que tenien obert un conflicte amb el fons voltor Medasil, han arribat a un acord. Aquests veïns estaven afectats pel que consideraven increments abusius en el preu del lloguer dels seus habitatges, motiu pel qual es van plantar i van demanar una solució pactada. D’aquesta forma, l’empresa ha replantejat la pujada i els augments han estat més moderats.
Els pisos, ubicats a l’avinguda Ferrer i Domingo, van ser construïts per dedicar-los a la protecció oficial i actualment són gestionats per aquest fons voltor, que els va adquirir.
Precisament, la mala gestió d’aquestes promocions és la responsable, segons alguns experts, del fort increment en el lloguer dels habitatges. Durant la bombolla immobiliària es van impulsar moltes promocions d’habitatge de protecció oficial, però moltes es van vendre i altres, com en el cas de la de Sant Jordi Parc, es van passar a una gestió privada que ni garanteix que les persones que hi viuen són les que estan més necessitades, ni tampoc que els preus dels lloguers siguin justos.
Tampoc ajuda a regular els preus el gran nombre de pisos buits que es calcula que hi ha a Rubí. De fet, tot i els esforços de l’Ajuntament per crear un cens de pisos buits, aquest encara no està fet. Una de les conseqüències d’això és que no es podrà aplicar un recàrrec del 50% de l’IBI als pisos buits, com si començaran a fer altres municipis. Una feina que no s’ha fet i que hagués ajudat a incentivar el lloguer dels pisos desocupats, que podrien arribar a ser 3.000 immobles.
Dit això, és complicat preveure que passarà en el futur. A Barcelona, el preu del lloguer va arribar al topall el 2018 i això va provocar que les ciutats del voltant comencessin a replicar aquesta alça. Segons els portals immobiliaris, els preus a Rubí continuen incrementant-se mes rere mes.
Després de tants anys de mala gestió de les administracions, com a mínim, cal demanar dues coses: que no es repeteixin els errors comesos en el passat i que es comenci d’una vegada per totes a fer política d’habitatge activa i eficaç.