Després de dos anys de pressupostos prorrogats a la Generalitat, per fi sembla que estem molt a prop de l’aprovació d’uns nous comptes gràcies a l’acord entre el govern i els comuns. S’anuncia a bombo i platerets que són uns pressupostos que deixen enrere els períodes de la crisi, que tindrà el pressupost més alt de la història en sanitat i 400 milions d’euros extra per a inversió.
I Rubí, què? Doncs més del de sempre: inversió mínima. No hi ha notícia de cap inversió en matèria de salut i tenint en compte com està el mapa sanitari a la ciutat, és per fer-s’ho mirar. Que l’atenció sanitària a la nostra ciutat és precària és una evidència, les hores als metges de capçalera es demoren mesos i mesos, una situació que acaba col·lapsant les urgències. Seguim sense urgències pediàtriques, per no parlar de l’hospital de Rubí/Sant Cugat, que depèn de l’època i del govern de torn.
Tampoc hi ha notícies d’inversió en educació, si bé és cert que en els darrers exercicis s’ha construït l’institut Torrent dels Alous. L’Escola del Bosc està a la cua -un projecte al qual es va comprometre l’Ajuntament tot i que no li correspon- i si les coses continuen així, com ja va passar amb l’escola Pau Casals, el consistori també s’haurà d’acabar fent càrrec de les millores de l’escola Schola, que fa temps que necessita una rehabilitació.
Els rubinencs ens haurem de conformar amb una promoció d’habitatge de 26 pisos a Can Sant Joan, una promesa que el govern va fer el 2017 i que sembla que ara començarà a complir. Es tracta d’una necessitat urgent per a la ciutat, així que celebrem que almenys per aquest 2020 es pressuposti aquesta acció. Però no és presentable que la mitjana d’inversió a Rubí sigui de 14 euros per habitant, mentre que la mitjana comarcal és de 112 euros.
No és casualitat que Rubí sigui una ciutat amb un dèficit d’infraestructures i equipaments molt important i part de la culpa la té l’oblit, històric d’altra banda, de la Generalitat envers Rubí, però també de l’estat.
Per exemple, en mobilitat: Sant Cugat té fins a 7 estacions de FGC, Rubí en té una. Esperem que, com a mínim, això canviï en el futur, perquè el Pla de Mobilitat del Vallès contempla que es construeixi una segona estació a La Llana abans del 2026. És una magnífica notícia, però cal recordar que l’estació fa molts anys que està projectada i que abans s’han construït diverses estacions, a Sant Cugat, Terrassa i Sabadell.
Les idees i els propòsits són bons, però el que Rubí necessita són inversions.