La ciutadania ha alçat la veu per dir ben alt i clar que ja estan tips d’abocadors a la ciutat de Rubí. El municipi té un abocador d’inerts (Puigfel), un abocador de residus industrials presumptament tancat (Can Carreras) i un forat on TMA Grupo Sánchez hi vol abocar 1.085.000 m³ de residus industrials (Can Balasc).

Fa molts anys que una de les empreses del grup TMA intenta posar en marxa aquest nou dipòsit de residus i, de moment, no ho ha aconseguit, principalment per la ingent feina que han fet els veïns, articulada a través de la plataforma Rubí sense abocadors. Una tasca que ha aconseguit, tot i que a remolc i de forma tardana, forçar l’Ajuntament de Rubí a ser més exigent i mirar-se amb lupa aquest projecte. Després de la manifestació de divendres i d’una reunió entre l’Ajuntament i el Departament de Territori i Sostenibilitat, l’empresa va demanar al consistori la suspensió temporal de la tramitació de la llicència urbanística per obrir Can Balasc. TMA ha explicat que vol aclarir si és necessari o no que presenti una declaració d’impacte ambiental. L’Ajuntament el reclama, però la Generalitat diu que no és necessari.

Que estiguem parlant de si cal o no cal una declaració d’impacte ambiental és ja un clar triomf de la ciutadania, perquè la plataforma fa anys que exigeix aquest document abans que Can Balasc iniciï l’activitat mentre les administracions o feien els ulls grossos o estaven per altres afers. Al final, l’Ajuntament es va sumar al carro i considera el document imprescindible per atorgar la llicència urbanística.

La situació actual, per tant, és de màxima pressió a la Generalitat, que és qui té les competències de Medi Ambient. Fins ara s’ha escudat darrere d’una sentència judicial que autoritza TMA a obrir un abocador a Can Balasc de residus inerts i alguns de no perillosos. Sí, és cert, hi ha una sentència judicial, però la decisió d’atorgar permisos o llicències correspon a les administracions, que tenen la responsabilitat de trobar els mecanismes que siguin necessaris per vetllar pels interessos de la ciutadania en primer lloc, i ja després pels interessos econòmics de les empreses. Si cal, modificant i canviant lleis.

També és la seva responsabilitat revisar que els gestors dels abocadors compleixin amb la normativa, una vigilància que amb Can Carreras es va demostrar clarament insuficient. I ja posats, també són responsables de les bones pràctiques mediambientals, especialment en un abocador de residus.

Cal que l’administració catalana es miri detingudament tota la documentació relacionada amb l’obertura d’aquest abocador. És un problema que afecta tot un territori que ha pagat àmpliament el seu peatge de residus i que necessita que els polítics que els representen s’espavilin i busquin solucions.