Vols deixar de finançar l’estructura militar a través de les teves contribucions? Prefereixes dedicar els teus impostos a millorar la societat? Des de Rubí Solidari et proposem que facis objecció fiscal.
Un any més, per aquestes dates, ens trobem immersos en la campanya de la Declaració de la Renda, i aquest és el moment idoni per plantejar-se l’Objecció Fiscal.
Què és l’objecció fiscal a les despeses militars?
· És una campanya que els grups que treballen per la pau proposen des de 1982 i que porten a terme centenars de persones tots els anys.
· És un gest de desobediència civil. No està reconeguda legalment, no hi ha cap casella a l’imprès de la renda.
· És un gest cívic i compromès, per la pau, per un món sense guerres i sense exèrcits.
Tècnicament, consisteix a separar una part de l’impost sobre la renda, la part que correspondria a la despesa militar (el 5,3%), i desviar-la cap a un projecte social i solidari. També es pot separar (i desviar) una quantitat fixa i simbòlica.
D’aquesta manera, en fer la declaració de l’IRPF, el/la contribuent expressa el seu rebuig al sosteniment de l’exèrcit i altres cossos armats, reclama activament l’anul·lació del pressupost militar, i promou la participació social directa en la definició de les prioritats als pressupostos públics.
L’objecció fiscal esdevé així una lluita que, a més del seu caràcter de resistència a les qüestions militars, té un component fort de solidaritat.
Arguments a favor de l’objecció fiscal:
Com cada any, el govern ha elaborat uns pressupostos, una part substancial dels quals es dedica, un altre cop, a despeses militars. En diuen “defensa”. Si ens preguntessin què és el que s’ha de defensar, n’obtindrien moltes respostes: la qualitat de vida, el dret a la salut, el dret a l’educació, l’accés a la cultura, el respecte als drets humans, l’entorn natural, la no-explotació dels uns pels altres, les minories davant les majories… Moltes respostes possibles i totes sota un denominador comú: la defensa del dret a la justícia i a la pau.
Actualment i de cara a l’opinió pública, s’està atribuint a l’exèrcit una funció humanitària desinteressada (ajuda en catàstrofes naturals, reconstrucció en post conflictes, manteniment de la pau, ajuda a la implantació de la democràcia, etc), però, en la realitat, respon a interessos polítics i econòmics dels països desenvolupats, que actuen com a àrbitres i policies del nou ordre mundial. A més a més, és obvi que la preparació militar no és la més adequada per fer feines de protecció civil, a causa de la parcialitat i del tractament desigual amb què actuen les forces armades, segons els interessos en joc que cal protegir (OTAN, Senegal, Turquia-Síria, Iraq, Líban, Afganistan, Mali, República Centreafricana, Oceà Índic, Països Bàltics).
D’altra banda, quan els exèrcits s’impliquen en aquestes tasques, les dades mostren que les despeses que generen són molt més altes que quan les fan altres entitats no militars.
Els diners per a aquests pressupostos surten de la ciutadania. Una part important es recapta mitjançant els impostos indirectes (IVA, essencialment), una altra part s’obté gràcies a l’anomenat “deute públic”, i encara cal afegir la nostra contribució directa a través de l’impost sobre la renda.
Cal aportar algunes dades. El pressupost de l’Estat per a 2015 destinava 23.374 milions per a finalitats estrictament militars (64 milions diaris o 503€ anuals per càpita). Si hi incloem els cossos policials i les tasques de control social, la xifra arriba als 28.066 milions.
La despesa realment executada és sempre superior a la pressupostada (un 18% de mitjana). Tenint en compte les dades d’anys anteriors, la despesa militar podria arribar als 25.000 milions d’euros.
Comparem aquesta xifra amb altres: el tractament dels malalts d’hepatitis C costarà 727 milions; la sanitat pública ha patit retallades de gairebé 10.000 milions des del 2013 i l’educació ha patit retallades de 7.000 milions.
Molts programes subvencionats d’investigació són armamentístics. Els diners es podien destinar a investigacions més profitoses per la societat. Segons dades d’Amnistia Internacional, Espanya és el setè major exportador d’armament de tot el món.Per parlar de tot això, el proper dijous 5 de maig a les 19 hores Xema Moya oferirà una xerrada a l’Ateneu Municipal i ens ajudarà a fer l’objecció fiscal a la despesa militar a la renda.