L’any 1937, la fàbrica de teixits ‘La Pelleria’, dels germans Archs, es va convertir en indústria d’armes, amb el nom de Servei d’Aviació i Fabricació de Rubí SAF-10. Per tal de prevenir la possibilitat d’un atac aeri, tal com va succeir en altres objectius tàctics, va ser necessari construir un polvorí i un refugi pel personal obrer especialitzat.

La fabricació de projectils i avions caces es duia a terme gràcies a la coŀlectiva de treballadors, on participaven homes i dones. Segons el director de la fàbrica, Tomàs López, manyans, fusters, tapissers, pintors, xapistes, ajustadors i rellotgers anaven coordinats amb la SAF 16 de Sabadell. El treball es duia en secret, amb una forta disciplina militar i estava supervisat per oficials enginyers militars espanyols i soviètics. Tot i que els treballadors tenien un dia de descans cada 15 dies i un bon sou durant els primers mesos de treball, els darrers mesos no van cobrar.

La central de fabricació dels caces Polikarpov I-15 de Reus havia estat bombardejada, motiu pel qual es va haver de traslladar en secret tota la indústria militar al SAF 16 i al 10, entre altres. Seguint l’estratègia militar, dins de la fàbrica es va construir el refugi antiaeri, i al costat de la fàbrica es van obrir túnels. Es va excavar el carrer que actualment és el carrer Cadmo, arribant fins a la vorera del davant, actual plaça Pla i Pallejà, per sota de l’ampla vorera i molta profunditat, fins a prop del monument de la riuada.

A una certa distància de seguretat de la fàbrica, va quedar instaŀlat sota terra el polvorí, que comunicava per un túnel amb el refugi interior de l’edifici de l’actual complex de l’Escardívol. L’entrada s’havia de fer per una trampa a terra i unes escales subterrànies. La construcció va ser realitzada per la Coŀlectiva de Paletes. Aquests túnels exteriors, actualment tapiats, encara existeixen i, de fet, alguns treballadors del clavegueram els han vist, tot i desconèixer la seva extensió.

La delicada maquinària per fabricar els indicadors de vol del I-15 es va instaŀlar als soterranis de la confiscada casa Imbert.

Seria interessant fer un estudi del Refugi amb motiu del 80è aniversari i valorar la possibilitat de restaurar-lo com a darrer vestigi de la guerra del 37. Així ho hem demanat a l’Ajuntament.