El cartulari de Can Roig és una mostra documental cedida pels hereus i realitzada per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat, un recull amb descripcions i fotocòpies, i que ara hem aconseguit per a l’Arxiu Pere Bel, a la Biblioteca Mestre Martí Tauler. Tracta dels manuscrits i pergamins al llarg de més de 400 anys d’una de les masies més antigues de Rubí.

Can Roig té un origen català antic, un mot que vol dir vermell i no d’ira sinó de treballar al sol. I treballadors pagesos han sigut tots els Roig de Rubí, com el mot de Rubí, que també procedeix de roig.

El cartulari és pels estudiosos una font que omple molts espais buits de la història rubinenca.
Jo mateix fa pocs anys vaig descobrir les restes d’una vila romana a prop de la masia i origen de l’actual.

Al damunt de la llar de foc de la masia, existia un quadre de fusta amb l’arbre genealògic de la família Roig, que es remunta a l’any 1160. Era l’època comtal i de repoblament de les terres abandonades pels conflictes amb els sarraïns, i novament ocupades per gent de la Catalunya Nord.

La documentació del cartulari comença al segle XVI i al llarg de les centúries veiem com gestionen el patrimoni del camp. Fins a principis del segle XIX, quan Joan Roig decideix estudiar farmàcia a Cervera i exerceix lluny de Rubí. El seu fill Francesc Roig estudia medicina i exerceix a Terrassa, on es casa amb Vicenta Vallhonrat, una família que tenia una important indústria tèxtil. Cap a l’any 1860 tota la família Roig es trasllada a Terrassa. Després, els Roig s’emparenten amb els Ventura, que també son propietaris d’indústries i edificis de Terrassa. Els Roig a Terrassa han tingut un destacat protagonisme.

Francesc Roig, a finals del segle XIX, va construir una fàbrica a Terrassa, al carrer Baldric, de teixits de llana i vellut, que es va mantenir fins als anys 1980.

A començament del segle XX, Josep Roig Vallhonrat amplia la casa, construeix les arcades del pati i la font. Malgrat tot, la masia, en mans de masovers poc eficients, no va prosperar. El 1990 un incendi va destruir el celler amb les premses i les bótes. Actualment, els hereus busquen projectes per aprofitar camps i casa, doncs sembla que la finca conte aigües subterrànies.