“La primera fase de la pacificació de l’avinguda de l’Estatut serà realitat aquest mandat”

ENTREVISTA | ANA M. MARTÍNEZ, ALCALDESSA DE RUBÍ

El Casino, el POUM, els equipaments esportius o el verd urbà són alguns dels temes que tractem amb l’alcaldessa

– Com han iniciat aquest mandat?

Aquest és un mandat molt il·lusionant per nosaltres, amb projectes ambiciosos i amb reptes importantíssims. La ciutat ha avançat en els últims anys, però estarà millor quan finalitzi aquest mandat. La ciutadania ens va renovar la confiança, i tot i que el plenari resultant de les eleccions és més complex, nosaltres hem treballat, i ho continuarem fent, per aconseguir aliances. Comptarem amb aquells grups que tinguin la ciutat al centre dels seus interessos i comparteixin la nostra il·lusió per un Rubí millor, una ciutat atractiva, competitiva, per viure-la i gaudir-la.

– Em podria dir tres grans projectes?

N’hi ha molts més que tres. Però si haig de triar, un seria la pacificació de l’avinguda de l’Estatut, que està lligada a les millores que s’estan fent al parc de Ca n’Oriol. Ja hem fet alguna petita intervenció, vam establir la velocitat màxima 30 Km/h i es va prohibir el pas de camions de més de 3500 kg, però s’ha d’anar més enllà. Aquest és un projecte que sobrepassarà el mandat perquè serà molt ambiciós i és un gran repte com a ciutat. A mi em fa molta il·lusió perquè d’alguna manera visualitzo una via urbana amable que connecta dues parts de la ciutat, i amb el parc de Ca n’Oriol, la zona esportiva de Can Rosés i, en el futur, amb l’hospital.

– Quines actuacions concretes preveuen?

Serà una actuació ambiciosa per convertir-la en una via urbana, on la prioritat siguin les persones, amb un carril només en cada direcció, amb un carril bici, i amb més verd. El nostre objectiu és que la primera fase de la pacificació de l’avinguda de l’Estatut sigui una realitat aquest mandat. Aquesta fase anirà de la plaça de l’Agricultura fins al carrer Galícia i Bassas. També hi haurà alguna actuació en la resta de l’avinguda, com per exemple, una pas a l’altura de Can Rosés que connectarà amb un conegut supermercat. També dinamitzarem alguns espais de la via, que ara té alguns comerços, però que es podrien revitalitzar.

“A ningú li agrada talar un arbre. Quan es fa és perquè hi ha un informe tècnic que diu que està malalt o presenta risc”

– Reduir el trànsit implica eliminar el peatge de Les Fonts.

Treballem en la necessitat de l’eliminació del peatge de Les Fonts i en la connexió de la C16. Cal possibilitar alternatives de pas per anar de Terrassa a Sant Cugat o viceversa sense que els vehicles hagin de passar per l’avinguda de l’estatut.

– Quins altres projectes destacaria?

És difícil triar, hi ha la segona estació de Ferrocarrils i la transformació d’aquella banda de la riera, finalitzar la reforma del Casino, l’equipament cívic i esportiu del 25 de setembre, que tot just acaben de començar les obres, o la construcció de les pistes poliesportives del GAER. Aquest poliesportiu a Cova Solera serà la primera peça de tota una planificació d’espais esportius que aniran en aquella zona de la ciutat.

– Parlem de la transformació de la zona de Pich Aguilera. Què planegen allà?

És espai que s’ha de desenvolupar on volem situar un focus administratiu amb l’emplaçament del nou edifici de l’Ajuntament i la comissaria de la Policia Local. Allà també tenim equipaments com la Supersound, que encara no està decidit quin ús tindrà, i una mica més endavant el Vapor Nou, també per desenvolupar. L’objectiu final serà millorar aquesta façana, que no només millorarà estèticament i urbanísticament sinó en el seu contingut.

– No anirà un campus de la Formació Professional com proposava ERC.

Apostem fermament per la Formació Professional, i així ho estem treballant amb ERC, però l’inici d’aquest ha de ser un centre de secundària ja en funcionament perquè si no, ens emplacem a una construcció a llarg termini, en mans d’una altra administració.

– Té alguna novetat respecte al futur hospital?

El compromís del conseller de Salut és que vindria quan estigués el pla funcional i conjuntament amb Sant Cugat i Castellbisbal, el presentaríem. El pla ens permetrà conèixer amb més detall tots els serveis que tindrà aquest dispositiu.

– Què espera trobar en aquest pla funcional?

El pla ens ha de determinar la freqüentació, que és molt important. En el pla funcional de l’anterior projecte hospitalari, la freqüentació era del 88%, és a dir, 88 de les 100 persones que es desplaçaven a Terrassa haguessin pogut ser atesos en aquell centre. I això és un recurs idoni. Jo espero que en aquest nou pla funcional la freqüentació serà similar i no baixarà del 80%.

– Quins serveis pot garantir aquesta freqüentació?

Necessitem garantir urgències generals i pediàtriques les 24 hores, visites a especialistes, proves diagnòstiques o preoperatòries, cirurgies majors i menors ambulatòries, tractaments de diàlisi, de quimioteràpia, … Potser no és tan necessari un hospital amb llits per ingressos de llarga durada, que estadísticament no són serveis que es facin servir molt sovint, i sí un centre que no obligui a anar a Terrassa a fer-se una analítica especial per una petita intervenció o una cirurgia menor ambulatòria, que aquestes sí que són molt més freqüents. Un gran cremat o una operació a cor obert no s’atendrà en aquest centre, però segurament tampoc a Terrassa.

– Algunes de les crítiques que està rebent aquest govern és per la tala d’arbres i per la manca de verd urbà. Què en pensa?

Que és una manera fàcil de criticar i fer demagògia, a ningú li agrada talar un arbre. Quan es fa, és perquè hi ha un informe tècnic que diu que està malalt o que presenta risc de seguretat. De fet, el còmput d’arbres que ens hem vist obligats a talar i els que s’han plantat nous mai ha estat negatiu, però som conscients que la sensació és aquesta i això ho hem de revertir. Així que aquest mandat hem de ser molt rigorosos amb la planificació del verd urbà i tenim el compromís ferm que el nombre d’arbres nous vagi creixent.

“El poliesportiu a Cova Solera serà la primera peça de tota una planificació d’espais esportius a aquella zona”

– Parlem d’habitatge, segons el Pla de l’habitatge, un 10% del parc hauria de ser públic. Actualment no arriba ni al 4%. Com se soluciona això?

L’habitatge s’ha de planificar a través del Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM). L’objectiu seria anar més enllà i fixar-nos en l’objectiu de l’estat 20/20, 20% d’habitatge assequible en vint anys. Per fer això, la construcció de nous habitatges ha de ser sota el paraigua del POUM, establint que la meitat de pisos nous que es facin, siguin habitatge social. Aquest és el resultat del còmput que s’ha fet en el treball previ que forma part del document d’avanç del POUM. Ara tenim aproximadament un 4%. La darrera planificació han estat els 6 habitatges al carrer M. Aurèlia Capmany, els 24 que es faran al c. Marconi i els dotacionals que es construiran a l’avinguda Castellbisbal, que aviat es licitarà el projecte. El Pla Local d’Habitatge assenyala que cal treballar pels col·lectius que tenen més dificultats d’accés a l’habitatge, com són joves, gent gran i persones amb discapacitat. En aquest sentit, el que hem fet és dissenyar polítiques que donin resposta a aquestes necessitats. I no podem obviar que les polítiques d’habitatge són complexes i lentes.

– I l’opció del tanteig i retracte?

És una altra opció i és més ràpida, ens permetria adquirir habitatge ja construït i destinar-los a habitatges socials i després adquirir habitatge del mercat lliure. També hem de promoure que habitatges privats que estiguin buits es puguin incorporar a aquesta borsa d’habitatge públic. Aquest escenari s’anirà configurant a mesura que el topall de preus sigui efectiu.

– El POUM planejarà créixer en habitatge nou?

La ciutat no creixerà, s’aprofitarà l’escenari que tenim, però no ampliarem espai de desenvolupament. De fet, hi ha molt pocs espais de sectors lliures que es puguin destinar a habitatge nou… al voltant de Pich Aguilera, alguna pastilla de terreny a l’avinguda Estatut. Sí que tenim, però, molts espais que podrien créixer en alçada.

– Quan presentaran l’avanç del POUM?

Està pràcticament enllestit i jo crec que abans de l’estiu el podrem presentar. El document ja està en una fase final. S’ha pogut aprofitar algunes de parts de l’anterior text refós, i s’ha fet un treball important amb la voluntat de tenir el màxim possible de participació i de consens. Hem fet intervenir a tothom qui ha pogut o volgut fer aportacions, polítics, entitats, empresaris, ciutadania en general… Estic contenta perquè podem dir que s’ha donat el tret de sortida al pla, tenim molta feina al davant, però tothom està molt implicat.

– Abans mencionava el Casino, la inauguració s’està retardant.

La primera fase de la remodelació es va completar el 2023, que és la façana i espais interiors. Actualment, s’està executant la tercera fase, que té a veure amb la instal·lació d’equipament escènic com la taula de so o els focus. Ens queda la fase dos, corresponent a l’adequació de la platea, butaques i elements ornamentals, que va quedar deserta. Ara s’està fent una nova licitació amb un negociat. Segons el calendari, el contracte podria estar adjudicat al maig i són vuit mesos d’obres. És una obra faraònica i ha tingut els seus inconvenients, i per això ha trigat molt. Si tot va bé, l’any vinent la ciutadania ja el podrà gaudir. Ara iniciarem una campanya de recuperació de la memòria històrica del Casino, recuperant imatges i testimonis, que acabarà d’arrodonir el projecte.

---

Aquesta entrevista es va realitzar al març, abans de la convocatòria d’eleccions.

NOTÍCIES RECENTS