El títol no és un error. Amb molt pocs dies de diferència, per una banda el meu banc m’ha trucat per dir-me que a la meva edat he de començar a preparar-me per la jubilació i, per l’altra, el PSC anuncia que planteja un nou estatut. El meu banc em proposa mirar 15 anys endavant i el PSC mirar 15 anys enrere. Recordem que el President Maragall va llançar la idea d’un nou estatut l’any 2003. Han passat tantes coses en aquests darrers 15 anys, que sembla ingenu pensar que els catalans podem acceptar fer un “reset” i tornar al punt de partida. No s’han adonat que no és creïble? Estic convençut que sí!

Jo personalment prefereixo mirar el futur de fit a fit, sense por, amb esperança, il·lusió, coratge, determinació i, naturalment, realisme. I en aquest futur hi veig inexorablement una Catalunya independent…i tinc pressa per viure-la! Em deia la meva àvia, originària d’un poblet castellanoparlant de l’Aragó, “vísteme despacio, que tengo prisa” i per això penso que no ens hem de desesperar davant la situació actual i treballar amb fermesa per a què aquest futur de llibertat sigui una realitat.

A Rubí ja fa temps que estem treballant units amb aquest objectiu totes les formacions polítiques i les entitats independentistes. I aquesta setmana farem un pas més endavant: la declaració, signatura i adhesió al Consell Local de la República Catalana de Rubí. Ho farem al mateix temps que desenes d’altres municipis. És un petit pas, però no només simbòlic, és una crida a tota la ciutadania i a totes les entitats de Rubí a seguir mobilitzant-se per un treball humil i constant. Hi estem tots convocats!!

Convençut que viurem a la República Catalana abans que s’acabi la dècada que ara comença, desitjo a tothom un bon Nadal i feliç any 2020!!