Aquest establiment se situava des del 1844, data en què fou fundat per Josep Aliart, a l’actual carrer de Sant Cugat, cantonada amb l’avinguda de Barcelona. Avui en dia és un bar anomenat El Manantial i està protegit al catàleg de patrimoni de la nostra ciutat.

Aquest carrer era la frontera entre els termes de Rubí i de Sant Cugat, de tal manera que la vorera sud pertanyia a Sant Cugat i la vorera nord a la nostra població. Aliart es va establir a la part sud i, conjuntament, amb molts altres comerciants del carrer, va fer la sol·licitud per demanar la segregació en favor de Rubí.

Aquests tràmits acabaren l’any 1855, data en què Rubí s’annexionà una bona part del terme veí i 220 veïns del carrer varen passar de ser santcugatencs a ser rubinencs.

A ca l’Aliart, que estava situada al costat de l’escola nacional de nenes, hi havia un soterrani on elaboraven embotits, pasta, conserves… és a dir, tota mena de queviures.

El 1891 van decidir especialitzar-se en la fabricació de pastes alimentàries (fideus i macarrons), després que el fill de Josep Aliart fes un viatge a Itàlia on va aprendre l’art de fer-les amb una qualitat molt més gran, per exemple, que les que tenien les elaborades per Jaume Pagés des de l’any 1880 en el seu obrador del carrer de Sant Bonaventura (actual carrer de Maximí Fornés).

La nova fàbrica de l’Aliart es va instal·lar al carrer de Sant Jaume, número 8, i els productes eren de la marca IBUR (és a dir, ‘Rubí’ al revés).

Va ajudar l’èxit d’aquesta empresa rubinenca, una de les primeres de l’estat espanyol fins a la Guerra Civil, el fet que, atesa la plaga de la fil·loxera que va atacar la vinya, molts camps de conreu van passar a ser cultius de cereals, la matèria primera dels bons fideus i macarrons que sortien de cal Fideuer.

Com a detall curiós, i com a mostra de l’èxit de la seva producció de pastes, hem de dir que Eusebi Aliart, molt probablement el net d’en Josep, fou una de les primeres persones a tenir cotxe a Rubí, als anys 20 del segle passat.