En l’article anterior va quedar pendent una primera anàlisi de les propostes que en matèria d’habitatge s’inclouen en l’acord de coalició progressista subscrit entre el PSOE i UP. Què aporta aquest pacte en el camí cap a un nou model de polítiques d’habitatge?

L’acord inclou dos tipus de propostes, unes de caràcter pressupostari i unes altres de tipus normatiu.
L’anunci d’un increment de les dotacions pressupostàries per fer efectiu l’accés al dret a l’habitatge, la destinació de recursos a plans de rehabilitació per destinar habitatges al lloguer assequible i la mobilització de sòl públic amb línies de crèdit públic per a la promoció d’habitatges destinats a lloguer són mesures pressupostàries que han d’anar a revertir les contínues retallades pressupostàries. L’any 2009 es destinaven 1.500 milions del pressupost a polítiques d’habitatge mentre que el 2019 sols van ser 450 milions.

Caldrà veure com es concreten aquestes voluntats en el nou pressupost, però el que sí podem afirmar és la voluntat de canvi de paradigma en les polítiques pressupostàries destinades a l’habitatge; per exemple amb la incorporació del lloguer assequible com a fórmula per garantir el dret a l’accés a l’habitatge. Es proposa destinar recursos a l’ampliació del parc públic, a mobilitzar sòl i habitatges buits per destinar-los al lloguer assequible en detriment de l’habitatge protegit de propietat.

En l’àmbit de les propostes de caràcter normatiu, també es visualitza aquesta aposta per les polítiques de lloguer assequible. La reorientació del Pla Estatal d’Habitatge cap al lloguer assequible, la voluntat de legislar per introduir regulacions en els preus del lloguer, les propostes de disposar d’un marc normatiu com el que tenim a Catalunya amb la Llei pel dret a l’habitatge en matèria de desnonaments i lloguer social, són indicadors evidents d’aquesta voluntat de fer noves polítiques d’habitatge que intervinguin en el mercat del lloguer.

Tot sabent que calen moltes concrecions, molta negociació i molts acords per veure com es passa de les voluntats als fets, destacaria també que, igual que es vol ser valent amb la tributació de les SOCIMI (societats amb les quals operen la majoria dels fons voltors), s’ha de ser valent “en legislar perquè la SAREB destini tots els seus habitatges al lloguer social, ampliant així el parc d’habitatge públic. No té cap sentit deixar aquesta decisió en mans de la voluntat de la SAREB, que porta anys treballant en sentit contrari”, tal com diu el Sindicat de Llogateres en la valoració que fa d’aquest acord.

El darrer Ple de l’Ajuntament de Rubí va aprovar per unanimitat una moció que vam presentar conjuntament PSC i ECP i que adrecem al govern de l’estat perquè s’ampliïn les dotacions pressupostàries per als ajuts al lloguer. Petició que també fem extensiva al govern de la Generalitat. Ambdues administracions comencen ara el procés de debat i aprovació dels seus respectius pressupostos. Que s’ampliïn aquests ajuts i que els destinataris de Rubí que no els han percebut per manca de pressupost els rebin, seria també un indicador concret i efectiu d’aquest canvi de paradigma que anuncia l’acord de govern de coalició progressista subscrit entre PSOE i UP.