Tornem enrere
Avui a la plaça de jocs he sentit molt i molt coratge, he sentit brillar els ulls d’indignació i desesperança. També m’he sentit amb ganes de plorar d’impotència i decepció. He sentit pujar per la sang i com no, arribar al cor la decepció i la vergonya. Vergonya, sí, per sentir-me sotmesa sota el pes de l’opressió. Mai no ho hauria pensat. Mai hauria imaginat que després de tants anys podria tornar-ho a viure, a haver de sentir aquestes paraules com quaranta anys enrere.
Però si cal, ara és més trist, a hores d’ara escoltar això d’una nena petita: “Háblame en castellano”.
“Sí reina, jo el sé el castellà i te’l parlaré. I tú? Em parlaràs en català?” La mare li diu “tú también sabes catalán”. I doncs què passa? Es cuestión de educación. No pasa res. Te hablaré en castellano para que me comprendas. Se debe respetar los espacios de juego y compartirlos. El respeto es fundamental.
La meva nena no entenia res. El seu pare parla castellà, la meva filla també. La seva àvia li parla des que va néixer en català. Cadascú de nosaltres agafa el seu camí, però respecta els altres per sobre de totes les coses.
Bonica, jo sempre t’he parlat en català, ja que és la meva llengua, la de la meva terra, però si algun dia s’adreça a tu algú parlant en castellà, per respecte i educació, canvies d’idioma i respons igual. Això sí, mai oblidis l’educació.
Tu vius a Catalunya, terra de la llengua catalana, ja triaràs quina llengua vols adoptar. Portes sang catalana i castellana, les dues són per respectar. Però de moment jo vull dir visca Catalunya i el català.
Maria Rosa Jorba

Represàlies històriques
Represàlia vol dir dany o injúria que hom torna al contrari, pel dany o injúria que havia rebut, o sigui una forma de venjança, que mai resulta beneficiosa ni proporcional per cap part.
La primera destacada represàlia que va patir Rubí, va ser quan en el s. III aC., la ciutat ibèrica de Rubricata, aliada amb els cartaginesos, contra el poder subjugador de Roma, va patir l’atac d’Escipió, la matança, destrucció i arrasament de la ciutat.
Devastadora també va ser la represàlia que van infringir els francesos l’any 1809, perquè els pagesos de Rubí van alçar el sometent en lluita contra l’exèrcit francès. Els soldats van entrar a Rubí, destruïren l’Arxiu municipal, saquejaren totes les cases i masies, inclosa l’església parroquial, i destruïren moltes masies.
Una altra represàlia destacable va ser l’any 1835, quan un ingent nombre de rubinencs, enganyats per falses promeses de llibertats, es van allistar a l’exèrcit carlista per lluitar contra el govern militar espanyol. En conseqüència, aquell mateix any, el govern espanyol va embargar i vendre tots els vens i propietats dels rebels i de llurs familiars.
Destacable també va ser la represàlia franquista contra els sindicalistes, militants d’esquerres, soldats republicans, o simplement sospitosos de ser-ho, que encara són enterrats a les voreres dels camins.
Aparentment, els repressors sembla que queden impunes, però no és així, perquè són gent insensible, no tenen compassió, desconeixen la tolerància democràtica, són ignorants dels Drets i Llibertats Humanes. Aquests defectes i remordiments són causes de sofriment per a ells mateixos.
I avui tornem a viure represàlies injustes. L’any 2017, més de 20.000 persones sancionades o investigades en tot l’estat espanyol per un partit polític que aquí ningú vol. Simplement per exercir pacíficament les seves llibertats, 8 presos polítics i 7 polítics exiliats. I tot defensat sense violència.
Pere Bel