No em van voler operar a l’Hospital de Terrassa
Darrerament el Sr. Juan Carlos I de Borbón ha estat operat amb èxit d’una pròtesi de genoll. I jo em trobo en una situació no tan afortunada com la del Borbó. La meva història és la següent.
L’any 2011 em van diagnosticar una artrosi de genoll esquerre al CAP Sant Genís de Rubí, el meu cas va ser derivat a l’Hospital de Terrassa, el temps anava passant mentre els meus dolors, dificultats i pèrdua de qualitat de vida anaven augmentant i em limitaven molt les meves activitats socials, familiars, polítiques, culturals, etc. Fins que l’any 2016 el Servei de Traumatologia de l’Hospital de Terrassa va considerar que, donades altres patologies que tinc, no era convenient la cirurgia.
Jo no ho vaig entendre, sóc conscient dels altres problemes de salut que tinc, però és sabut que abans de qualsevol cirurgia el pacient ha de signar una autorització assumint els riscos. I per descomptat jo ho hauria signat donat que els meus dolors anaven en augment.
Finalment, vaig decidir anar a un centre privat, concretament a Barnaclínics. En aquest centre privat, em van operar i em van implantar una pròtesi de genoll el 13 de setembre del 2017. Els meus problemes de genoll es van solucionar sense cap problema i em sento totalment recuperat, ja que ja no tinc dolors.
Però clar, els meus problemes me’ls van solucionar en un hospital privat, i això va significar pagar gairebé uns 12.000 euros que jo com a jubilat no disposava i vaig haver de demanar un préstec bancari que he de retornar lògicament amb quotes mensuals. Cal no oblidar que després de l’insultant augment de les pensions que ens ha fet el govern del Partit Popular, la meva situació encara es veurà una mica més retallada.
Sóc un ferm defensor dels serveis públics de salut, però a un hospital públic no em van voler operar i a un de privat sí. Després d’haver cotitzat a la Seguretat Social més de 43 anys, penso que com a mínim tinc dret a queixar-me. I ara, des de fa unes setmanes, el meu genoll dret també ja comença a fer figa. Hauré de seguir el mateix procès i acabar en un hospital privat? He presentat una queixa sobre aquest afer al Síndic de Greuges de Catalunya, ja que m’he sentit molt mal atès per un centre hospitalari públic, em refereixo al Servei de Traumatologia de l’Hospital de Terrassa.
Vicenç Rizo Marcos

Aceptar al que piensa diferente
Es difícil expresar lo que uno siente ante los derroteros que toman los acontecimientos que acontecen en mi tierra querida, Catalunya. Me gustaría que hubiese un acuerdo en el que todos pudiéramos mirarnos.
Aceptar al que no piensa como uno. Tender puentes de diálogo y entendimiento. Tener la esperanza de que todo se solucionará si hay la voluntad de que así sea. Espero, fervientemente, que se consiga un acuerdo en el que no haya vencedores ni vencidos.
Cambiando de tema: ¿a qué espera el ayuntamiento para renovar el mobiliario urbano de la plaza Pearson? Creo que es una vergüenza para la ciudadanía.
Jesús García