La “kale borroka” catalana
Hace décadas surgió un entramado colectivo en Euskadi que se dedicaba a la violencia callejera por los pueblos y ciudades. A estos grupos se les denominó “kale borroka”, ya que sembraban el pánico por allá donde ejecutaban sus horrendas acciones.

Es inevitable en la actualidad comparar a la “kale borroka” vasca con los CDR (Comités de Defensa de la República) que campan a sus anchas por territorio catalán, Rubí incluido. Pero entre ellos poseen varias similitudes: amedrentan con pintadas e insultos a los que no piensan como ellos, incendian mobiliario urbano, cortan carreteras con barricadas incendiarias, apedrean los cristales de entidades bancarias y negocios públicos y privados… Menos mal que la justicia ya está tomando cartas en el asunto, porque esto es un claro ejemplo de desobediencia civil que pone en peligro el ordenamiento democrático y la buena convivencia entre conciudadanos españoles, catalanes y rubinenses.
José A. Ávila López

Servei de bus a l’Hospital de Terrassa
Fa uns dies la meva mare va patir una caiguda al carrer, fet que l’ha obligat a estar ingressada a l’Hospital de Terrassa, on l’acaben d’operar del trencament de l’húmer. Durant tots els dies abans de l’operació, gairebé vuit dies en els quals no podia moure el braç, i després d’aquesta intervenció, ha necessitat ajuda per menjar i per moure’s. Arribar a l’Hospital de Terrassa si no tens vehicle propi és una veritable odissea. L’autobús triga, si tot va bé, aproximadament uns 50 minuts de Rubí a l’Hospital i gairebé 40 minuts de l’Hospital a Rubí. Una hora i mitja només per desplaçar-te. A banda, només hi ha un autobús cada hora, per la qual cosa si vols arribar quan creus o calcules que pot passar el metge, has d’agafar-lo hores abans, per no arribar quan ja és massa tard. Dues hores abans de l’hora de dinar de la mare, ja havia d’agafar el bus per no arribar tard i que pogués menjar calent. Una senyora també de Rubí m’explicava durant un dels trajectes -50 minuts donen per molt- que per visitar el seu marit que està a l’UCI només pot accedir per un temps molt limitat a les sis de la tarda, per la qual cosa ella agafa l’autobús a les 15.48 hores, si no arriba tard i allà espera sense res més a fer a què arribin les 18 hores.

El meu cas és puntual, però hi ha gent que no té cotxe i que necessita anar a l’hospital molt sovint per rehabilitacions, visites mèdiques o familiars ingressats i que es veuen obligats a agafar aquest bus amb molta assiduïtat, patint la poca freqüència, el llarg recorregut -fa un itinerari espectacular per Terrassa- i les pèrdues de temps. I, penso jo, i per què en lloc de busos gratuïts no creen un bus directe Rubí-Hospital de Terrassa?
C. Buxó