“Reforma” del parc de Ca n’Oriol
Em dedicaré uns minuts a fer uns apunts sobre un tema molt important per a la ciutat que, per això, comença a ser polèmic: el projecte de reforma del parc de Ca n’Oriol de Rubí.
Al títol del “projecte” ja hi ha defectes de forma.
Fer una reforma quan és una actuació que no reforma res, transforma. Per tant, primera correcció: el projecte no és de reforma, es un projecte parcial de transformació del parc de Ca n’Oriol.
Ara explicaré per què és una transformació i no una reforma, tot i que podeu trobar al viquipèdia el significat d’ambdues paraules, per afegir-hi context a l’argument.
El projecte transforma una zona concreta i puntual de la globalitat del parc. No la reforma, no la repara, no la millora. Arrasa amb gairebé 4 hectàrees (40.000m2) de zona de conreu, existent i en ús, principalment i construeix una sèrie de superfícies artificials que no tenen cap relació amb l’històric del parc i que no aporten cap valor afegit.
Bàsicament, no aporten valor perquè el què es fa és construir un parc nou urbà en un parc natural amb zones de bosc i de conreu periurbà existent.
Dotar el nou parc amb equipaments del tipus bar-quiosc és una acció que es pot fer perfectament a dins del que hi ha. El mateix del fet d’afegir equipaments d’esbarjo per nens i nenes (gronxadors, tobogans, …) i per a gent gran (i no tan gran) de psicomotricitat. No cal una actuació de tanta superfície ni de tants diners.
Tampoc es pot justificar aquest “projecte” amb l’argument de la utilització de materials reciclats o de la construcció d’una pèrgola amb plaques fotovoltaiques. Si es vol fer una actuació sostenible sapigueu que no hi ha res més sostenible que el que es manté. I fomentar les energies renovables és una bona línia, però en aquest cas, per exemple, valoro molt més l’ombra natural dels arbres que no pas el d’una pèrgola fabricada a taller amb la despesa energètica que comporta.
Parlem dels jocs d’aigua. Una partida que no queda inclosa dins del “projecte” per poder-la tramitat directament pel govern de la ciutat i que no passi per la valoració ni votació de la resta de grups que representen (i en majoria) també la ciutat.
Uns jocs d’aigua que s’utilitzen bàsicament i exclusivament a l’estiu, a l’època de calor. Un equipament perquè la gent (principalment els nens i les nenes) juguin mullant-se. Un equipament amb un cost inicial de 500.000 euros sense comptar el manteniment i sense comptar que queda a la intempèrie a l’abast del possible incivisme i pas del temps.
Entenc que amb la falta d’equipaments a la ciutat seria més raonable proposar una piscina municipal. I cert és que amb 500.000 euros no es pot construir una piscina, però no ens oblidem dels 4.000.000 euros que costa la primera fase del “projecte” de la transformació d’una part del parc de Ca n’Oriol.
Bé, espero que la ciutadania entengui l’absurditat de la proposta de l’Ajuntament i respongui positivament i doni suport la plataforma ciutadana Protegim Ca n’Oriol. Perquè amb el parc de Ca n’Oriol no es juga. Perquè hi ha alternatives d’actuació molt més sostenibles, econòmiques i respectuoses i que la ciutadania vol expressar. Perquè la ciutat de Rubí té unes altres prioritats i necessitats.
Gustavo Martín Castro, arquitecte

Quim Torra, un mayo lluvioso y un futuro tormentoso
Quim Torra ha sido el designado por Carles Puigdemont para ser investido president de la Generalitat de Catalunya con la abstención y ayuda inestimable de la CUP (la izquierda antisistema hace president a la derecha burguesa catalana). Sobre este tema de la designación de Quim Torra por parte de Junts Catalunya, nada que decir, porque cada formación política toma sus decisiones y hay que respetarlas. Otra cosa es compartirlas, y por eso lanzo una cuestión : ¿Podemos esperar algún avance para calmar los ánimos de la dividida sociedad catalana siendo president de la Generalitat Quim Torra? La verdad es que no. ¿Cuál es la pretensión de Junts per Catalunya y de Quim Torra? Según su discurso, gobernar para los suyos, es decir, para el sector separatista, y dejar de lado a más de la mitad de los catalanes, los que nos sentimos también españoles. El futuro de Catalunya con Quim Torra de President, cumpliendo y acatando los designios de Carles Puigdemont desde Berlín, pinta de dos colores: negro, porque no se pacificará a la dividida ciudadanía catalana, y amarillo, por la dramaturgia demostrada por Quim Torra en su discurso, y ya sabemos que el color amarillo en el teatro es sinónimo de mal fario. Y ahora que tenemos un mayo lluvioso y tormentoso en Catalunya, ¡al mal tiempo, buena cara!
José A. Ávila López
Exconcejal del Ayuntamiento