Urgències veterinàries: conflicte entre ètica i màrqueting de l’aprofitament
Tinc un animal de companyia que el diumenge passat va mostrar una dificultat en respirar i semblava que podia estar relacionat amb el cor. Es va fer tard, eren gairebé les dues de la matinada i encara esbufegava i vam decidir portar-lo a urgències veterinàries a una clínica relacionada amb una universitat. El gos estava greu i les preguntes que vam fer eren prou clares, així com els objectius: saber si es podia fer alguna cosa, ja que és un animal d’avançada edat, si hi havia alguna manera de pal·liar els dolors i saber a partir de quin moment convindria plantejar-nos un final digne.
En canvi, vam haver d’assistir a una situació que no desitgem a ningú, a cap persona ni a cap animal. Els veterinaris que ens van atendre deuen haver estat bons alumnes en les classes de màrqueting amb l’objectiu de pressionar els clients a signar pressupostos, que com que són altíssims, et comenten que si algunes coses no es fan, les descomptaran. Però torna a passar tot el contrari, una vegada et fan signar papers en els quals han dedicat molt més temps i interès que en la cura de l’animal que està patint, et trobes que l’endemà, el pressupost s’ha incrementat amb partides i conceptes que ni t’expliquen, i ni tan sols saps si realment han fet. El seu objectiu és aprofitar-se del dolor, de l’animal i de les famílies, en veure’l com una oportunitat de cobrar uns preus desorbitats, sense donar cap servei a canvi: el nostre animal continua patint, no ens han explicat res que no haguéssim vist, l’atenció i les explicacions van durar uns cinc minuts; no han mostrat cap interès real en un animal que, malauradament, i sense cap ajuda de part seva, s’està morint.
Qui ens va atendre en l’hospital són gent jove i suposo que estan en formació. Estan aprenent lliçons eficaces en màrqueting agressiu, però els animals es mereixen el mateix respecte i atenció que les persones. Si intento establir un paral·lelisme amb com podria arribar a ser aquest model de sanitat aplicat a les persones, no vull ni imaginar-ho. No m’agrada que el negoci i el benefici prevalguin davant l’ètica.
José Viñals